Utilitat

Paul Preston, que no és monàrquic, ha escrit, a propòsit de la mort de la reina Elisabet II d’Anglaterra, que les democràcies necessiten un cap d’estat neutral. No són temps per creure ni en el dret diví, ni en els principis aristocràtics que regeixen la institució monàrquica, ni en altres fabulacions que són directament contradictòries amb els principis de llibertat i igualtat que haurien de sustentar les democràcies. De manera que per legitimar unes institucions que tenen un fonament tan vaporós s’ha d’apel·lar a arguments d’utilitat, com la neutralitat, fundats en la desconfiança en els ciutadans.

A la Gran Bretanya certament hi ha un ampli consens que la monarquia ha estat útil com a factor d’estabilitat, des de l’exhibició de la distància calculada que la situa en un punt singular de l’escena que ningú gosa qüestionar. I més amb una reina que ha aguantat el tipus durant 70 anys en què la Gran Bretanya no ha deixat d’anar baixant esglaons. Elisabet II se’n va just quan, amb el Brexit, el país s’ha fet més petit que mai. Moltes de les glosses a la reina anuncien temps d’incerteses: amb el país empastifat pel populisme reaccionari que porta anys desplegant-se temeràriament pel món anglosaxó. El final de la globalització britànica.

Utilitat i neutralitat com a factors legitimadors d’aquest anacronisme anomenat monarquia. Neutralitat? En realitat, es tracta d’aportar el suport simbòlic a qui li toca manar, sigui el que sigui, exponent d’una concepció paternal del poder, que tutela el vot d’uns ciutadans que són objecte de desconfiança permanent. Utilitat? És el que pot justificar les monarquies en moments delicats, com el trànsit de règims autoritaris a la democràcia. En el cas espanyol, és evident que d’això va viure Joan Carles I, fins que ell sol va dilapidar el seu patrimoni polític i moral. Se li reconeixia l’habilitat en el pas de la dictadura a la democràcia, fins que va entrar en la pèrdua del sentit de la realitat i va fer malbé la seva reputació, i va deixar la monarquia espanyola perfectament descol·locada. Felip VI, quan ha tingut un moment difícil –com el conflicte sobiranista–, ha demostrat que la neutralitat i la utilitat són mites que la realitat sovint fa miquetes. En plata: la seva manera d’entendre la neutralitat va ser desplegar la bandera de la repressió. Una perversa idea de la utilitat.