Utilitat, oportunitat i oportunisme

Totes les opinions són respectables. Segurament, entre la infinitat de frases buides que arriben a les nostres orelles, aquesta és la més absurda. La distinció de les opinions segons la seva decència està en crisi en nom d’una malentesa llibertat d’expressió. Tot al contrari de la classificació segons el seu grau de veritat. En l’època de les fake news reivindiquem -amb raó- l’argument de la veritat. “Això que dius és fals”, insistim. I intentem demostrar-ho tot extirpant de l’àmbit de les coses opinables el que es pot contrastar amb fets. Però trobo que tenim poc present una classificació molt important: la que distingeix la utilitat i l’oportunitat de les opinions. El context, la posició de qui l’emet i la seva capacitat per interpel·lar l’altre són els condicionants bàsics per qualificar les opinions segons la taxonomia que proposo.

Per exemple, aquesta setmana és oportú que l’Espanyol es queixi formalment pels arbitratges rebuts (al camp i a la sala del VAR). Perquè ningú no ens dirà que fem victimisme (estem eufòrics!) i perquè el contrast entre els penals de diumenge és evident.

En canvi, és inútil recordar, ara que s’ha fet una bona inversió en qualitat i quantitat, que si s’hagués fet a l’estiu ens trobaríem en una situació molt diferent. És veritat. Però inútil. En canvi, és molt útil que algú fes arribar a qui pertoqui que hi ha una peça no coberta: la de lateral dret. Després d’haver reforçat totes les posicions que ho requerien amb jugadors contrastats, haurem de confiar en la professionalitat i el compromís de Javi López. Un gran capità, tot ànima. Però anirem coixos. Encara hi som a temps: queden deu dies de mercat.

Compres i vendes

I també és oportú que recordem que això de pagar la clàusula de rescissió a mitja temporada i debilitar equips de la mateixa competició, l’adultera. És oportú perquè ara hem estat els beneficiats. Tant com inoportú que els qui no gosen criticar els grans per comprar-ho tot, ara es fixen en el mercat d’hivern de l’Espanyol. Per un cop que els depredadors som nosaltres, els oportunistes se n’aprofiten. Tota la vida fent vendes doloroses i ara no ens deixen gaudir d’aquestes estimulants compres.

I no sé si és útil, oportú o oportunista recordar que, enguany, la nostra única guerra és la Lliga. Que seguim cuers i ens convé tenir les setmanes ben netes.