Us noto un pèl susceptibles

Aquest dimecres al matí, de camí cap al diari, m'he trobat un arbre caigut a la plaça Universitat de Barcelona, just a la sortida d’una de les boques del metro. Ocupava part de la calçada, el matí era ventós, no hi havia cap brigada enretirant-lo i n'he penjat tres fotografies a X com a avís a l’autoritat competent i com a informació de servei. Un programa de RTVE i la producció d’Informatius de TV3 m'han demanat autorització per fer servir les fotos.

Però he rebut algunes respostes inesperades. Per exemple: “Si cau un arbre a Nou Barris i no hi ha ningú del centre per veure-ho, ha caigut un arbre?” Ja veig per on va, amic comunicant, vostè s’està queixant que només parlem del centre de la ciutat en detriment dels barris. Té raó, però l’autor de la foto no podia ser a dos llocs a l’hora, i treballa al Raval.

Un altre esmolava més l'eina: “Si l’alcaldessa fos l’Ada Colau, tothom l’estaria culpant a ella”. Quanta raó, amic progressista. Ja ho deien unes samarretes dels comuns en l’última campanya: “La culpa de tot la té Yoko Ono”, amb el nom tatxat i a sota el d'Ada Colau. No ha sigut l’únic a recordar que hi ha personatges públics que sempre reben, perquè un altre ha contestat: "#laportadimissió".

Dos se’n fotien: “Ha caigut un arbre a Barcelona!!” (com volent dir, on és la notícia?); a un altre li semblava que no n’hi havia per a tant: “Ui sí, ha caigut un arbre!!”, i un tercer escrivia “Aturem Catalunya! Arbre caigut a Barcelona”, que seria la mateixa crítica que la de l’amic de Nou Barris però com a denúncia del centralisme barceloní a escala nacional. I finalment, una veu profunda advertia: “I moltes més coses, cauran”. Aquest senyor acabarà tenint raó, perquè els pessimistes acostumen a encertar-la bastant.

És ben veritat que els dies de vent fort augmenta la susceptibilitat general, fins i tot a les sempre susceptibles xarxes.