Però (us) podem cremar, o no?

Atenció, amic conductor. Possiblement el futur tindrà nous senyals de prohibició. Stop a explicar realitats com aquesta: “Los pagesos s’han alçat amb lluna destenyida, quan la fresqueta de la marinada era bona per cremar pallar i rastolla. Lo cel tenyit de lila i de fum denunciae el rumrumeig del foc”. Escriu Joan Barceló, un dels millors escriptors catalans, ja mort... Com morirà cremar rostolls, rames, herbes, vegetals... Com morirà la neurona, el sentit comú, la llibertat. Tot comença, com sempre, amb una llei que atempta contra la pell. Una llei feta des de la pell de brau-frau.

Llei estatal-letal 7/2022. D’aquest 8 d’abril. Diu que prohibit tot: cremar qualsevol vegetació feta a lloc agrari i forestal. La barbaritat és bàrbara de barbàrie a la barbacoa de Georgie Dann. Però una esmena del PDECat aprovada al Congrés sembla que ho anul·lava. Però Espanya diu que no, o no sé. I ara diu la Generalitat que sí que podem cremar, però només l’herbota que estigui malalta per les plagues (com ja es feia!) però que demanis permís (com ja es feia!). Però i els rostolls, les rames, les fulles, lo tot sobrer, merdós, que sempre hem cremat, què? Que no sabem perquè tot encara s’ha d’aprovar al BOE (Boletín Omnívoro Español). Però el què? M’ho expliques? Que diu que “La part contractat de la primera part serà considerada com la part contractat de la primera part”. Entesos? Marxisme: de Groucho Marx i de marxisme de totalitarisme vegetal d’encefalograma pla per decret no neuronal. Prepareu-vos, que ens duran a la foguera a tots.

Pagesos i no pagesos escaldats: això és una crema de bruixes. Què podem fer i què no podem fer? Només ens queda clar que voleu que comprem trituradores i portem les herbotes a un abocador de residus. Que afluixem l’armilla per les vostres maquinetes infernals i els vostres forns crematístics. Diners, temps i prohibir llibertats. Això volen: que ens convertim en vegetals. En bledes no assolellades. Que els hi paguem a ells per fer la nostra fotosíntesi existencial. Qui són ells? Els que fan lleis sobre rostolls sense saber què és un rostoll. Els creadors de Departaments de Gestió del Rostoll. Els legisladors d’herbes sense haver vist mai una herba. Els que diuen que volen que hi hagi pagesos i gent als pobles però realment no volen que hi hagi pagesos ni gent als pobles. Que les vaques no facin muuuuu. Que els tractors no facin soroll. Que les campanes no repiquin. Que no cremis rostolls, branques de la poda, herbotes metzinoses... Que no visquis, home! Punyetera mania de voler viure que tens, tros de carn contaminant! Camina i calla!

Caminem, socarrimats, cap al forn no solar de la dictadura vegetal. Caminem cap a l’Alcatraz incineradora del demanar permís per tot. Senyor, senyor, s’ha de demanar permís per respirar. Sí, en un termini de tres mesos executarem el permís perquè pugui absorbir oxigen i desprendre diòxid de carboni a través de les vies respiratòries. Ah! Que ja s’haurà executat per mort imminent, veloç, lògica, racional degut al fet que no pot respirar? És el que volem: que no visqui. Primer prohibirem que pugui cremar a la seva propietat (pecat tenir coses seves!) i amb la seva responsabilitat (condemnada la professió, l’educació, el saber, el coneixement, els valors!) els seus humiliants i degradadors camps d’aliments (l’única producció que volem és la destrucció!). Després, que en qualsevol format –escrit, oral, audiovisual, o mental– ho expliqui. Tot pel seu bé: beeeeeeeee. Tot perquè no quedi ningú. Als pobles, a les ciutats, al món, a l’univers. Benvinguts al segle I Vegetal.

Mata la mata. Assassina la planta, l’arbust, l’herba. Acaba amb la vida. Acaba amb tot el que t’ho dona tot. No ho repetim prou: analfabets. Sou uns analfabets. Les carreres, els màsters, els doctorats, les injeccions intravenoses, les pastilles antidepressives només us serveixen per ser uns analfabets de l’existència. Així doneu tombs a la rostisseria de l’infern, el cel, la terra, la barbacoa, la paella. No mereixeu la poma, la pastanaga, el corder, el porc, del que us alimenta. Que us aviïn a un tros, a un bosc, i afarteu-vos d’herbes i després legisleu la continuïtat de la vostra existència.