'Up patriots to arms'
A hores d'ara ja no és novetat que, quan no governa, el PP surti al carrer a manifestar-se per salvar Espanya. Sí que ho és, però, que ho faci en vigílies ni més ni menys que del debat d'investidura d'un candidat seu a la presidència, com serà el cas. En efecte, el PP anuncia un “gran acte” contra l'amnistia dels encausats per l'1-O, que se celebrarà a Madrid el cap de setmana que ve. Al cap de dos dies, el dimarts 26, començarà el debat d'investidura d'Alberto Núñez Feijóo com a president del govern d'Espanya. En aquest cas, l'ordre dels factors altera notablement el producte.
Manifestar-se abans equival a donar per fet que la investidura no anirà endavant i que, per tant, Feijóo no podrà impedir l'amnistia com a president. Com que l'anunci del “gran acte” a Madrid el van fer el dia 13, vol dir que havien tirat la tovallola fa molts de dies. I com que la convocatòria de la protesta s'ha produït com a resposta del PP a la crida d'Aznar a l'aixecament popular contra el que va descriure com “un procés de desconstrucció nacional”, queda clar –per si a algú li calien aclariments– que qui mana dins el PP segueix sent Aznar i el sector ultra que lidera i abandera. Dit d'una altra manera: si en algun moment (que és molt discutible), Feijóo va representar un possible gir cap a la moderació, enfront del radicalisme ultranacionalista que va encarnar Casado (apadrinat per Aznar), aleshores aquest gir moderat ha fracassat per complet. Més ben dit: ha tornat a fracassar, perquè de girs al centre i a la moderació (fins i tot un “gir catalanista”, en temps del difunt Josep Piqué) anunciats pel PP ja n'hem perdut el compte. Mai cap s'ha concretat, tal vegada per allò que adverteix una dita molt castellana, la cabra tira al monte.
El PP i les dretes, dretes extremes i extremes dretes, com dèiem, ja les hem vist sortir al carrer en altres ocasions (sempre quan no governen; no com els partits d'esquerres, que són capaços de governar i manifestar-se en contra a la vegada). Han sortit contra l'Estatut de Catalunya, amb aquelles taules petitòries on Rajoy animava el personal: “Écheme una firmita contra los catalanes”. Han sortit contra el matrimoni homosexual i contra l'avortament, amb bisbes a la capçalera de les manifestacions. Es van fer la foto de Colón, contra el sanchisme aleshores incipient. I ara deien que volien evitar-ne la repetició, perquè aquella imatge els va donar més disgustos que alegries, però no ho han pogut evitar.
Amb la diferència que, aquesta vegada, la crida és a la insurrecció. Hi ha rumors inquietants que venen d'ambients militars i policials. Hi ha ira mal continguda per un resultat electoral que es neguen a acceptar i un sistema polític (la democràcia parlamentària) que es neguen a assumir. El model trumpista de l'assalt al Capitoli és clar i eloqüent. S'han arribat a creure la seva pròpia propaganda i molts es pensen que lluiten contra la dictadura feminazi, bolivariana i independentista. Estan convençuts que han de tornar a aturar (com al 36, com també han dit) els enemics d'Espanya.