La fi de les universitats lliures a la UE
EscriptorEl 30 de setembre, quan aterrava a Budapest amb una beca de la Universitat Central Europea (CEU), no em pensava pas que viuria en directe un moment únic i excepcional, insòlit a les democràcies occidentals: el tancament d’una universitat per ordre governamental.
Pel que sembla, a la “democràcia il·liberal” de Viktor Orbán li fan nosa les universitats. Des que va arribar al poder, la coalició populista Fidesz s’ha fet una Constitució i un sistema electoral a mida i ja controla el 90% dels mitjans de comunicació (sí, tot això ha passat en un país de la UE). I enmig d’aquesta ofensiva per imposar el discurs únic, la CEU, la universitat privada més prestigiosa d’Hongria i una de les més ben valorades del continent, s’havia convertit en l’objectiu a abatre.
Per tancar-la, Orbán s’ha inventat una llei ad hoc, que farà que a partir d’aquest 1 de desembre la universitat no pugui matricular nous estudiants i hagi de marxar del país, en l’enèsim capítol d’una guerra per terra, mar i aire contra la llibertat acadèmica. No cal anar gaire enrere per trobar més episodis de censura governamental: a mitjans d’octubre, Orbán prohibia els estudis de gènere al seu sistema universitari, i uns dies més tard se censurava un debat sobre discriminació salarial en un festival de pensament.
La Universitat Central Europea i el seu campus al cor de Budapest són una metàfora de moltes coses. En primer lloc, del poder de la filantropia. La CEU va ser fundada el 1991 pel multimilionari George Soros, amb una donació extraordinària de 880 milions de dòlars, que la va convertir en una de les universitats més riques d’Europa des del seu naixement. De fet, George Soros -nascut a Budapest- ha invertit milers de milions des de la fi de l’URSS per promoure que a l’Europa de l’Est es fes la transició cap a l’economia de mercat i s’evitessin les temptacions autoritàries, però només se n’ha sortit a mitges: el mateix Viktor Orbán va poder estudiar a Oxford gràcies a una beca de Soros, però el líder de Fidesz sembla haver-ho oblidat, i des de fa uns anys ha convertit el seu mecenes de joventut en l’enemic públic número u del país.
Fins ara, aquests recursos econòmics pràcticament il·limitats blindaven la Universitat Central Europea de les ingerències governamentals. El centre ja va dir que no acceptava la supressió dels estudis de gènere, per exemple, i els continuarà oferint. Per això el govern vol tancar-la del tot: mort el gos, morta la ràbia.
Però a banda de ser un símbol d’independència, i per tant de llibertat de pensament, la Universitat Central Europea també és un oasi de multiculturalitat, perquè acull uns 1.500 alumnes de més de 120 països diferents, que converteixen el campus en una mena de Nacions Unides del coneixement, amb programes de beques i ajudes per als estudiants refugiats. Tot plegat als antípodes de la línia oficial del partit Fidesz, que promou una Hongria racialment pura i culpabilitza la immigració de tots els problemes d’Europa. Aquest mateix juny, mesos després de tornar a guanyar les eleccions amb majoria absoluta, el govern impulsava les lleis Stop Soros, que imposen penes de presó a qualsevol que s’atreveixi a ajudar els immigrants. En aquest sentit, la purga de la universitat s’ha d’entendre dins aquest procés de des-Sorosització d’Hongria.
A les assemblees estudiantils l’ambient és fúnebre, d’extrema preocupació. Tant és que als carrers de Budapest les manifestacions de suport siguin massives, o que un bon nombre de comerços s’hagin adherit a la campanya I stand with CEU i llueixin aquest lema de suport a l’aparador. A la sensació de derrota de l’alumnat s’hi afegeix la perplexitat, perquè molts creien que això no podria passar mai dins la UE. Des de la Segona Guerra Mundial que no es clausurava una universitat per motius polítics a Europa. Perquè aquí tothom té clar que si el govern vol cobrar-se aquesta peça, ho farà amb aquesta llei o amb qualsevol altra argúcia legal.
Fa ben pocs dies el rector, Michael Ignatieff, ens feia saber que els plans per habilitar un campus satèl·lit a Viena estan molt avançats. La proximitat de la capital austríaca (a dues hores i mitja en tren des de Budapest) permetrà al professorat anar i venir, i els alumnes nous de la CEU ja es matricularan allà, mentre que els que ja són a Hongria finalitzaran els estudis aquí. Però en acabar el discurs, algunes veus ja van fer sonar les alarmes: “Què passarà si, d’aquí uns anys, la ultradreta guanya les properes eleccions a Àustria? Ens haurem de tornar a exiliar?”