La universitat, embarrancada
Les universitats catalanes estan en peu de guerra, com molts altres sectors de la nostra societat. El fet és que el govern de la Generalitat ha d'afrontar una nova retallada per complir l'objectiu de dèficit imposat pel govern espanyol, cosa que significa una nova clatellada a l'estat del benestar i el consegüent agreujament de la crisi social.
L'ofec ens l'imposa la Generalitat, és veritat, però no per qüestions ideològiques, sinó perquè també està sotmesa al mateix ofec per part del govern espanyol. Queixar-nos no porta enlloc, perquè d'allà on no n'hi ha, no en raja. Què hem de fer, doncs?
Parlant concretament de l'educació superior, fa anys que insisteixo que cal una transformació radical de la universitat. No un cop de timó brusc, però sí un canvi de rumb, perquè hem embarrancat. I aquest canvi de rumb l'hem de fer nosaltres. Els mals no ens vénen només de fora: també són producte de l'immobilisme produït per defensar un statu quo que té els peus de fang.
Fa anys, quan els rectors i rectores d'aleshores presentàvem el llibre blanc en què començàvem a plantejar tímidament la idea de la Universitat de Catalunya, dèiem que el concepte ens aglutinava i ens permetia treballar dins d'un marc comú obert i plural, en què cada universitat conreava la seva diferència tot treballant per una causa comuna: situar Catalunya en la societat del coneixement, aprofitant totes les sinergies del sistema universitari per fer de la diferència la millor base per a la complementarietat i per aprofitar totes les escletxes per anar tan lluny com fos possible. On va quedar tot això? En l'oblit, i hem continuat, com diu el professor Enric Canela en el seu magnífic blog, amb una estructura absurda, que fa que la docència sigui cara i amb un sistema de finançament distributiu absolutament equivocat, en el qual els resultats i el retiment de comptes ni hi estan presents ni tampoc estan premiats.
Tenir una universitat excel·lent
Tenim massa preguntes sense resposta: d'on ve el dèficit acumulat? ¿Poden sobreviure les nostres institucions amb el seu pla de negoci actual? Quin hauria de ser el nostre punt diferencial que ens fes atractius al món? Com podem optimitzar el que tenim i adequar-ho als nous temps i les noves necessitats?
Si fóssim capaços de pensar en un projecte que creés sinergies respectant la identitat de cada universitat, que plantegés un nou sistema de finançament basat en els resultats i liderat per una entitat independent com el Funding Council escocès i amb un sistema de governança que permetés flexibilitat i acció ràpida, en pocs anys, amb els mateixos recursos, tindríem una universitat excel·lent.