Quan es va conèixer l’avís d’embarcació en perill, l’Open Arms ni tan sols va po-der participar en l’estèril cerca de 10 hores empresa per l’Ocean Viking –la nau de salvament de l’ONG SOS Médi-terranée– i per diversos vaixells mercants per aca-bar navegant en un mar de cadàvers. Les autori-tats italianes –com les europees– no només van rebutjar anticipar-se a un potencial naufragi del qual van ser avisades amb prou antelació, sinó que a més es van assegurar de paralitzar l’Open Armsdesprés d’una estricta inspecció tècnica de 16 ho-res sotmesa als paràmetres del Memorandum de París, que, ras i curt, pretén eliminar les embarca-cions que no compleixen els estàndards de segu-retat. El resultat s’explicava ahir en les pàgines d’aquest diari: 130 morts en una pastera que nin-gú va voler rescatar. Aquestes inspeccions són una trava més per als vaixells de les ONG que intenten salvar vides al Me-diterrani. Durant dos dies, de fet, la inspecció rea-litzada per agents enviats des de Gènova fins al port de Pozzallo, a Sicília, va acabar trobant excuses per immobilitzar l’Open Arms. Bàsicament una llista de deficiències, moltes administratives i, per tant, re-batibles, que també incloïen errors tècnics fàcils i ràpids de resoldre. Però en la llei hi ha la trampa, i el termini de les autoritats italianes per revisar i tor-nar a certificar la seguretat de l’Open Arms és prou lax perquè, si no hi ha bona voluntat, la nau de res-cat quedi parada més temps del necessari. Sorprèn que a l’octubre una altra inspecció a càrrec de les au-toritats italianes donés resultats oposats. Va passar al port de Palerm i es va verificar que l’embarcació era idònia per continuar duent a terme tasques de salvament al Mediterrani. La Guàrdia Costanera italiana fins i tot va emetre un comunicat en què ex-pressava “satisfacció al constatar que l’administra-ció espanyola, amb un esperit de col·laboració i aco-llint la invitació d’Itàlia d’adaptar les embarcacions de les ONG als estàndards de seguretat i protecció del medi marí, ha pres iniciatives concretes i res-ponsables amb les normes internacionals”. Enca-ra que resulti temptador vincular el gir radical de les conclusions dels inspectors al processament de Matteo Salvini per segrest de persones, com a con-seqüència d’una denúncia imposada per l’ONG ca-talana després del bloqueig de l’Open Arms amb 147 rescatats a bord durant 21 dies per ordres de l’ales-hores ministre de l’Interior italià, és impossible de demostrar. A Pozzallo tot han sigut traves per a l’Open Arms que no semblen aplicar-se a la resta de vai-xells: des de les quarantenes fins als permisos per trepitjar terra ferma. Si no es tracta d’una cam-panya de persecució implacable que continua ero-sionant i criminalitzant la imatge de les ONG, s’hi assembla molt. La persecució administrativa és sagnant i impedeix una presència contínua al Me-diterrani que, com a mínim, evitaria alguns nau-fragis. Però Europa s’esforça més en impedir res-catar vides que en salvar-les.
