Una democràcia (plena)
La Dolors Montserrat, com en Valls o en Millo, ha sentit la necessitat de fer un tuit de resposta als 52 diputats francesos de diferents partits que han firmat un text conjunt al 'Journal du Dimanche' en què diuen: “[Volem] manifestar la nostra preocupació i la nostra reprovació davant del que ens sembla un atac a les llibertats fonamentals i l’exercici de la democràcia”. Es refereixen, esclar, als polítics i activistes catalans de l’1 d’Octubre, acusats de “rebel·lió” i tancats tots ells en presó preventiva des de fa gairebé dos anys. Ja deveu haver vist que aquests 52 polítics (nascuts a la república del Borgonya, del xampany i del Bordeus) demanen “la fi de les mesures arbitràries que afecten als escollits mitjançant sufragi universal”. La dona que ens ocupa els ha titllat de “desinformats” i els ha acusat d’haver-se “cregut les mentides del separatisme català”, perquè “Espanya és una democràcia plena”.
No és que jo vulgui ser la 'community manager' de la Dolors Montserrat, ni tampoc la nova representant d’Espanya Global (tot i que en podríem parlar, no soc caríssima), però tinc uns consells tècnics per a ella que fan referència a l’escriptura creativa. Podria haver dit “una democràcia” però hi ha afegit aquest “plena” que sense voler ho esguerra, perquè fa semblar que no s’ho acaba de creure. Jo puc dir que “duc la roba interior neta” o puc dir que “duc la roba interior completament neta”. En aquests dos casos és més poc creïble la segona frase, i ho és pel “completament”, que, en ser innecessari, justament fa bo el refrany castellà: “Dime de qué presumes...” Però anant encara més enllà, que jo digui, manifesti que duc la roba interior neta és sospitós, perquè com que és el que s’espera de mi, s’ha de donar per descomptat i no cal que ho digui si no és com a reacció a la sospita. Si ets una democràcia és del tot sobrer dir que ho ets; si ets una persona neta és el del tot sobrer anar dient que ho ets (i molt).
