Una batalla poc monumental
Diumenge a la nit TV3 va estrenar Batalla monumental, un nou programa vinculat al territori, que són els que més bé funcionen a la cadena. A cada episodi es fa divulgació de dos grans monuments del país i es demana als espectadors que votin el que consideren millor. Al final de totes les emissions es resoldrà quin dels dotze monuments en competició és el preferit de Catalunya. És la mateixa idea que la del programa El paisatge favorit de Catalunya, que TV3 va emetre el 2009 i que va encimbellar la Costa Brava per decisió dels espectadors.
En el primer capítol de Batalla monumental competien les restes arqueològiques de Tàrraco amb les d’Empúries. El programa el presenta Roger de Gràcia, que en el seu retorn a la televisió sembla haver-se imbuït de l’estil del cuiner Marc Ribas a l’hora de dirigir-se a l’espectador: parlar mentre camina decidit en direcció a la càmera, gesticular amb els braços per reiterar el significat d’algunes paraules i sobreactuar l’entonació. Les seves aparicions són puntuals, però la seva veu en off serveix de fil conductor durant tot el programa amb un guió que ensopega amb els tòpics i està massa obcecat amb fer la gracieta. És aquell humor que reforça els acudits dolents deixant entreveure a l’espectador que el mateix programa és conscient del nivell de la tonteria: “Ai la Costa Brava! Quines cales, quines platges i quines braves... Deu ser per això que es diu així?” o “El conjunt arqueològic de Tàrraco és patrimoni mundial de la humanitat, com la meva veu, hahaha!”. Si això és esporàdic passa desapercebut, però quan l’estratègia és tan reiterada grinyola perquè en comptes de deixar-te portar per la narració vas recordant-te del talent dels guionistes.
Al camp de batalla hi ha dos reporters. Candela Figueras i Ivan Medina són els encarregats de defensar els monuments que entren en combat, i de tant en tant els toca fer una mica de teatre per fer més lleugera la part de divulgació històrica.
En ple confinament municipal Batalla monumental ens serveix per veure més enllà de la nostra localitat. El programa s’ajusta als paràmetres de televisió pública de promocionar i divulgar el patrimoni i la cultura del país fent-ho d’una manera amena i maldant per trobar curiositats. Forçar la confrontació entre territoris exacerba els ànims dels habitants vinculats a cada zona i estimula la participació. La batalla és fútil perquè, al capdavall, tot és qüestió de gustos i fer-ne un rànquing és injust amb el mapa. Però la lluita s’entén com a dinàmica televisiva. Ara bé, el pitjor és que el suposat combat no té clímax ni guanyador immediat. T’has d’esperar a la setmana següent a saber el resultat, quan ja s’ha refredat el dilema. El programa no té final i això és frustrant. Converteix Batalla monumental en una escaramussa sense emoció, sense punt àlgid ni conclusió que et deixa una mica fred.
