16/12: L’última paraula

L'Església catòlica té una màxima: Roma locuta, causa finita. Quan ha parlat Roma la discussió s'ha acabat. Això passa en tots els àmbits de la vida col·lectiva. Hi ha diverses instàncies que diuen la seva, però n'hi ha una que té l'última paraula. I causa finita. La unitat europea volia dir que en certes coses, polítiques i judicials, en què l'última paraula la tenien els estats, ara la tindrien les institucions europees. Parla Europa, causa finita. Doncs es veu que no. Es veu que hi ha reductes que es resisteixen a deixar a Europa l'última paraula i que la volen seva i només seva. El Tribunal Suprem espanyol fa repetir ara el judici a Otegi que havia anul·lat el Tribunal Europeu de Drets Humans i que va comportar penes dures, que ja s'han acomplert. L'efecte pràctic és aquest: els tribunals espanyols es reserven l'última paraula, digui el que digui Europa. Que diuen que el judici no val perquè no va ser just? Tant se val, en farem un altre. I ves que no en surti una sentència més dura. La decisió no té precedents, però és un precedent en ella mateixa, per allò que vindrà sobre els presos polítics catalans. En allò que li interessa, Espanya es reserva l'última paraula. Espanya locuta, causa finita. I a Europa ja poden cantar missa.