Si ens preguntessin per les característiques del nostre estat del benestar segurament no tardaríem a parlar del caràcter universal, i gratuït, de serveis públics com l’educació o la sanitat. I si bé algun cop la universalitat de la sanitat pública s’ha posat en dubte, no passa el mateix amb la seva gratuïtat. Liderem els rànquings internacionals d’esperança de vida en néixer i, en comparació amb altres països, no existeixen grans diferències en l’accés a la salut en funció de la renda. Però aquest sistema no està garantit, presenta importants senyals de col·lapse –com les llargues llistes d’espera, o la falta de professionals– i té carències històriques en les dotacions de certs serveis sanitaris. Sembla, però, per les declaracions de la nova ministra de sanitat Mónica García, que alguna d’aquestes carències estan en procés de solucionar-se.
Malgrat que la cartera bàsica de serveis sigui molt àmplia, continua havent-hi problemes d'accés a diferents serveis com el bucodental, el visual o l'auditiu, que requereixen pagaments extres per part d’aquelles persones que els necessiten. És el Sistema Nacional de Salut (SNS) espanyol qui defineix els serveis bàsics que hi ha en aquest catàleg, i a partir d’aquí les comunitats autònomes poden elaborar els seus propis programes sanitaris.
Que alguns serveis s’hagin de finançar de forma privada és especialment problemàtic per a aquelles persones que viuen en situació de vulnerabilitat econòmica, així com per a moltes famílies amb fills a càrrec. A diferència d'altres programes preventius per a la infància i adolescència, l'atenció òptica, i les ulleres o lentilles, queden exemptes de cobertura i finançades totalment per les butxaques dels pares i mares. Només tres de cada deu nens menors de set anys s’han revisat la visió alguna vegada, cosa que és especialment preocupant, ja que sovint ells no són capaços d'expressar o adonar-se de l'existència d'aquest problema visual. Aquest problema encara està més accentuat en les famílies en situació de pobresa i/o exclusió social, la qual cosa comporta importants conseqüències a curt, mitjà i llarg termini. Els problemes visuals poden generar dificultats en les capacitats lectores de les nenes i els nens, cosa que repercuteix negativament en el seu aprenentatge en general, així com en el fracàs escolar.
El ministeri de Salut ha anunciat el pagament del cost de les ulleres i lentilles per a col·lectius específics –encara no identificats–, per incorporar així la salut visual a la cartera de serveis. Es tracta d’una iniciativa ambiciosa, però necessària. Actualment hi ha importants diferències d’accés a la salut visual en funció de la renda de les famílies. I malgrat que ara es corregeixi una de les grans carències històriques del nostre sistema, encara en quedarà pendent una de gran: la salut bucodental. Es tracta de dues especialitats clau en el desenvolupament normal dels nens i nenes, així com la qualitat de vida futura. Tenir serveis de prevenció i tractament sense barreres d'accés és indispensable per garantir la bona salut de la infància i l'adolescència.
