Carta a Ester Quintana: 'Un ull que plora'
Benvolguda Ester, m'imagino la barreja de sensacions que deus tenir ara mateix. Ràbia per un instant que et canvia la vida. Indignació perquè estàs convençuda que has perdut un ull per culpa de la policia. I la impotència que al cap d'un mes i un dia encara no s'hagi pogut demostrar.
El conseller d'Interior s'ha reunit aquests dies moltes vegades amb els comandaments del Mossos d'Esquadra, però encara no ha parlat amb tu. Li hauria anat bé acostar-se a casa teva i conèixer la teva versió dels fets. Sentir que difícil que es fa aguantar la mirada d'algú que té un ull tapat i un altre de plorós. És el que ens passa a tots avui quan veiem el dibuix d'Alex Gallego que acompanya aquesta carta i que capta magníficament bé l'expressió amb què apareixies al vídeo que vas penjar a internet quinze dies després dels incidents.
Un ull que plora per l'altre. La teva és una imatge que ens commou, que no ens deixa indiferents. Els ulls són l'òrgan més sensible que tenim. L'única part del cos que no ens pot tocar ningú. Per això dic que li hauria anat bé al conseller -i també als polítics de l'oposició- una trobada cara a cara amb tu. Perquè pot ser que hagués condicionat d'una manera més empàtica alguna de les seves actuacions posteriors. Suposo que ara et sents atrapada en un cercle molt desagradable: mentre els metges asseguren que només una arma policial pot causar una lesió d'aquestes característiques, sembla que no serà fàcil poder obtenir les proves. I si els fets no es demostren, no són veritat. És com si mai no haguessin existit. El teu ull tapat va camí d'esdevenir un símbol de tot el que no es pot ocultar.
Un símbol, també, del fet que el poder no té ben resolta la seva relació amb les persones. Queden massa lluny l'un de l'altre. El laberint burocràtico-polític que s'ha anat teixint entremig ha creat una distància insalvable entre governants i governats. A vegades fa la sensació que a l'administració no li preocupa tant què li ha passat a un dels seus ciutadans com les conseqüències que aquests fets puguin tenir per a l'aparell del poder.
Espero que la investigació judicial pugui aclarir què va passar en aquella manifestació del 14 de novembre. I que ho faci ràpid. L'últim que necessites ara mateix és que aquest tel d'incredulitat continuï envoltant la teva lesió ocular. Salut, sort i justícia, Ester!
El teu perfil professional a LinkedIn diu que al juliol et vas quedar sense feina. Als 42 anys has hagut de deixar el teu pis i tornar a viure a casa dels pares, al barri de la Verneda. Per això devies ser a la manifestació del 14-N. Per protestar per la crisi i per les retallades.