D'aquí uns dies farà tres anys de la invasió d'Ucraïna per part de Rússia. Aleshores no podíem mirar a cap altra banda. De sobte tot es va omplir d'una multitud d'opinadors, pretesos experts en el conflicte o en algun dels seus protagonistes, o en tots, aixecant una xerrameca ensordidora que es mesclava amb les veus dels experts de debò, que afortunadament també hi eren. Es parlava de la ciutat màrtir de Mariúpol, de la massacre de civils a Butxa i de les imatges macabres dels cadàvers abandonats als carrers. Els mitjans reproduïen constantment testimonis de persones que, d'un dia per l'altre, ho havien perdut tot. Putin es va convertir en el malvat per antonomàsia. Vam saber de tropes mercenàries, del sinistre Grup Wagner i d'altres bandes paramilitars formades principalment per criminals d'extrema dreta. Segons Putin i els seus ministres, la guerra havia de ser ràpida. Es va posar en marxa el marcador de morts a un bàndol i a l'altre. Tres anys després, la guerra ha causat desenes de milers de morts (les darreres xifres parlen de 46.000 morts a Ucraïna; Rússia sempre ha amagat el seu nombre de morts) i també una crisi de refugiats de la màxima magnitud, amb 6,5 milions de refugiats a altres països i 3,7 milions més que s'han desplaçat dins la mateixa Ucraïna.
A més d'això, la guerra ha causat una important torsió geopolítica. Al desembre Zelenski donava la benvinguda a Donald Trump (“Welcome, Donald”, va dir literalment) i l'adulava com “un home fort” que segur que seria capaç de comprendre el sofriment de la població ucraïnesa. Zelenski va insistir, davant del Parlament Europeu, en la necessitat que el nou govern de Trump fos present a la taula de negociacions de la pau a Ucraïna, encara que fos al risc de minimitzar el paper d'Europa. Deia Zelenski, al desembre: “És impossible parlar d'això només amb Europa, perquè per a nosaltres les úniques garanties reals en el futur són a l'OTAN”. Era una manera d'insistir en la voluntat d'Ucraïna de ser acollida per l'atlantisme, sol·licitant de passada el vistiplau del retornat xèrif de Washington.
Devia ser un exercici de possibilisme, però el que Zelenski no va calcular era que fossin Europa, i Ucraïna mateixa, les que no fossin a la taula de negociacions. Que el que faria “l'home fort” Trump seria posar-se d'acord amb Putin perquè es quedi amb el Donbàs i amb tot el que li sembli convenient mentre bloqueja l'entrada d'Ucraïna a una OTAN a la qual, per altra banda, ha acudit només per insultar i menystenir Europa, amb l'aquiescència d'un president de l'OTAN, Mark Rutte, que també s'ha ajupit gustós davant dels cowboys trumpistes. Ni que el desenllaç de la guerra passaria per una febrosa cursa armamentística, impulsada també per Trump, que afectarà també la Unió Europea. Pedro Sánchez ja ha començat a fer els deures que li van posar a la cimera de París: “Espanya ha d'invertir en seguretat i defensa...” Tres anys després, l'encertava qui pensés que l'inici de la invasió era el primer toc de trompeta a Jericó.
