Ucraïna, cap a una treva sense pau?

Zelenski a Brussel·les el passat 19 de desembre.
30/12/2024
3 min
12
Regala aquest article

El front de guerra ucraïnès està, cada vegada, en una situació més precària. La dificultat de reclutar efectius, els problemes de producció d’armament i les esquerdes polítiques entre uns aliats que comencen a notar la fatiga de la guerra i la imprevisibilitat de l’arribada de Donald Trump a la Casa Blanca han obligat Volodímir Zelenski a fer un gir estratègic. Amb almenys 200.000 víctimes mortals en tres anys i una economia devastada, la guerra a Ucraïna entra en una nova fase. El món ha comprat el relat del nou inquilí de la Casa Blanca. El president ucraïnès ha assumit que s’acosta l’hora de la negociació. Però, més enllà dels anuncis de Trump i de les seves vagues promeses de solucionar la guerra “en 24 hores” i imposar per la força un ordre de pau, tot està per decidir. Per imaginar. 

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Com es pot fer la pau al segle XXI? En plena erosió accelerada dels compromisos i dels marcs de seguretat internacionals, amb la crisi de legitimitat que estan patint les operacions de manteniment de la pau de les Nacions Unides i els atacs directes al secretari general de l’ONU i al seu personal, com hem vist a Israel: qui té la capacitat de negociar avui un acord de pau durador?

En la memòria col·lectiva i en la realitat regional de l’Orient Mitjà encara couen les ferides del llegat neocon d’un George W. Bush que va voler imposar la democràcia per la força. 

El politòleg Bertrand Badie, autor del llibre L’art de la pau, adverteix que la força no permet construir la pau. Cal, primer, canviar el discurs i després replantejar els termes d’una negociació. Badie posa en dubte que hi pugui haver una “pau transaccional” a Ucraïna amb un Volodímir Zelenski acceptant un intercanvi de territoris sense més concessions o garanties sobre la taula. L’informe del Cidob sobre el món el 2025 apunta que aquest serà un any per parlar de treves, però no de pau, perquè no es donen les condicions necessàries per anar a l’arrel dels conflictes i construir uns acords que vagin més enllà del cessament de les hostilitats.

El tercer exèrcit més gran del món només controla poc més del 20% d’Ucraïna. Tot i això, Zelenski ja fa temps que no promet recuperar fins a l’últim centímetre del territori ocupat. Però l’esgotament de les tropes, la realitat del front de guerra i la victòria de Trump, que el 20 de gener prendrà possessió del Despatx Oval, han imposat un gir en el discurs de Zelenski, que ara posa l’èmfasi en la necessitat de seguretat a llarg termini més que en el retorn immediat del territori.

Per tant, si el 2025 l’ofensiva diplomàtica guanya terreny, caldrà veure amb quina proposta de futur per a Ucraïna, quins actors seuran a la taula de negociació, quin serà el preu d’un possible cessament de les hostilitats, i quina disposició real d’arribar a un acord tindran les parts. El vicepresident electe J.D. Vance ha apuntat que un eventual acord probablement implicaria una “zona desmilitaritzada”, i això, de moment, ha alimentat l’impuls del Kremlin per ampliar tant com sigui possible la superfície de territori ocupat abans del dia de la inauguració als Estats Units. 

La imprevisibilitat trumpista també és un factor en l’estratègia del Kremlin. Si el 2016 Vladímir Putin va pensar que Donald Trump podia ser un aliat en la desconstrucció d’un ordre global enquistat en uns equilibris globals del segle passat, la percepció ara és diferent. Segons l’analista del European Council on Foreign Relations Kadri Liik, el 2024 el president rus veu Trump “com un simple indicador i accelerador del declivi nord-americà”. 

Mentrestant, Putin ha de lidiar amb la seva pròpia realitat, que li ha obert nous fronts a l’Azerbaidjan i al mar Bàltic. Països com Polònia, Finlàndia o les repúbliques bàltiques reclamen una postura més agressiva contra Moscou mentre creix a la UE la preocupació pel risc percebut sobre certs components essencials o les infraestructures de cablejat submarí, que són crítics per a la connectivitat i l’economia global, especialment després de diferents episodis de presumptes sabotatges com els registrats aquests últims mesos.

Els moviments diplomàtics dels pròxims mesos conviuran amb la militarització de la inseguretat. Segons el SIPRI, el 2025 serà l’any amb més despesa militar des de fa molt de temps. Quan els autoproclamats homes forts s’atorguen el discurs de la pau, la política s’omple de gesticulació i es buida de la seva capacitat transformadora.

Carme Colomina és periodista
stats