Què demanem a les noves alcaldies en relació a l’educació en el lleure?
A les portes d’una nova legislatura municipal i en una societat complexa, individualista i polaritzada per les creixents desigualtats socials, és més necessari que mai recuperar el territori, el barri, els entorns de proximitat que afavoreixen les relacions properes i la construcció de xarxes de suport entre persones. En aquest sentit, les entitats de lleure afavoreixen la cohesió social i la construcció de la comunitat.
La capacitat de les entitats de lleure per crear comunitats es mostra, en primer lloc, amb el seu potencial com a espais on aprendre i practicar la participació social. Al llarg dels més de 125 anys d’història, al nostre país la participació ha estat un dels aspectes més rellevants de la funció educativa del lleure en infants i joves. Les assemblees, els debats, la realització de projectes o la vida grupal són algunes de les metodologies i estructures que afavoreixen aquest aprenentatge.
En segon lloc, el lleure educatiu promou la mobilització i l’activisme social que construeix associacionisme i reivindicació social i política. També cal destacar que el seu arrelament al territori i la seva capacitat de desenvolupar cultura afavoreix la creació i la construcció de relacions i xarxes de suport social i veïnal per a la millora de la convivència. El lleure educatiu connecta persones, programes, institucions i cultures. Finalment, s'ha de ressaltar la capacitat d'aquestes entitats per generar líders socials, és a dir, persones compromeses amb les necessitats socials, la comunitat i la cultura.
És des d’aquestes potencialitats que voldria destacar la importància que els nous lideratges polítics, que molt aviat assumiran responsabilitats als consistoris de pobles i ciutats del nostre país, incorporin algunes mesures que fomentin i donin suport a les entitats de lleure educatiu.
En primer lloc, cal preveure mesures que possibilitin un accés universal al lleure de tots els infants, adolescents i joves, més enllà de les seva situació socioeconòmica. Un accés que requereix un treball amb xarxa amb les famílies perquè coneguin a través de les escoles, els serveis socials o els centres de salut els recursos i les aportacions educatives dels entorns de lleure. Aquesta promoció és especialment necessària amb les famílies nouvingudes, provinents de cultures o entorns sense una tradició d'educació en el lleure. Parlem, per tant, d’un accés igualitari i equitatiu al lleure.
És necessari, en segon terme, enfortir, ajudar i acompanyar als joves que dia a dia s’impliquen de forma voluntària amb les seves entitats oferint propostes de qualitat als infants i adolescents que participen en activitats de lleure. Un suport, que ha de tenir en compte diverses esferes: garantir l’accés als equipaments on es desenvolupen les propostes educatives, disposar de recursos formatius que els permeti adquirir eines tècniques i pedagògiques i, finalment, fer que tots els agents i instàncies educatives, socials i polítiques reconeguin el valor social que aquests joves aporten a la societat i a la construcció de noves ciutadanies.
També és clau comptar amb recursos econòmics i humans per fer recerca i avaluar les activitats de lleure educatiu i la seva repercussió en les infants i joves que les realitzen. La recerca i l’avaluació afavoreixen la implantació de processos i projectes i fan que tinguin més impacte social i científic les contribucions que el lleure educatiu aporta als infants i joves de les nostres societats. Igual que comptem amb evidències científiques en altres àrees de l’educació –i això fa que espais com les escoles comptin amb un alt índex de reconeixement social–, el lleure requereix també mètodes avaluadors.
Finalment, un quart eix d’acció s'ha de centrar en la importància que té que les administracions locals transmetin a docents, famílies i direccions escolars el valor dels espais de lleure per a la socialització de nens i nenes, uns espais educatius que complementen l’educació formal. Els diferents agents de la comunitat han de promoure un treball conjunt i en xarxa i centrar la seva actuació en el desenvolupament integral dels infants i adolescents i no en les funcions i els rols dels diferents agents i serveis.