El Twitter del torero
Les xarxes socials, amb tot el que tenen de criticable i de perfectible, representen una forma de progrés equivalent al que van suposar en el seu dia el telèfon, la ràdio o la televisió. Per això té una certa lògica que allò que mira cap endavant tingui una mala relació amb aquells que miren cap enrere, en el pitjor sentit de la paraula. Twitter li va tancar el compte a un torero anomenat Morante de la Puebla per haver mostrat “escenes sangonoses gratuïtes”. El torero hi va penjar fotos d'una seva faena, en què, com sol succeir en la cerimònia macabra de les corrides, s'exhibia torturant un bou.
“Escenes sangonoses gratuïtes”: difícilment trobarem una millor definició, per la seva brevetat i exactitud, de la tauromàquia. Les curses de braus, o com en vulguin dir, no són més que una explosió de violència, irracionalitat, obscurantisme, esperpent, lletjor i crueltat. També de covardia, per la manera com es debilita l'animal a força de sotmetre'l a dolors insuportables (“el toro no sufre”, tenen la barra de dir), abans de matar-lo d'una manera salvatge i innoble. La tauromàquia representa exactament el contrari de la idea de civilització i de millorament social. En la seva base ideològica hi ha el fonament classista, supremacista i masclista, i tot l'arsenal de superstició i xarlataneria, que va donar cos al nacionalcatolicisme de la dictadura de Franco i que avui es troba en el discurs de la dreta ultranacionalista espanyola del PP, Vox i les restes de Ciutadans.
Per això mateix són aquests partits els que posen el crit al cel cada vegada que algú expressa contrarietat o rebuig per aquesta exaltació de la barbàrie que és la tauromàquia. Es poden estalviar de tornar a repetir-nos que els toros han estat elogiats per alguns poetes i artistes, com si allò que diuen els poetes i els artistes fos un certificat de virtuts. És oportú, de tota manera, considerar l'aiguafort La desgraciada muerte de Pepe Illo, i altres de la sèrie de Goya dedicada a la tauromàquia, precisament com una caricatura. En qualsevol cas, no existeix cap coartada suposadament “cultural” que pugui fer passar l'espectacle dels toros per una manifestació artística digna de ser respectada (encara que ara visquem temps en què tothom vol fer passar qualsevol cosa per “cultura”, des de la tele fins al futbol passant pels tastos de formatges). Ben al contrari, la cultura ens ha de servir per deixar enrere el pou cec que representen els toros. I també qualsevol forma d'espectacle o de diversió, ara que en torna a venir el temps, que comporti molestar o destorbar els animals. Divertir-se a costa dels animals és una indecència: a Andalusia, a Catalunya, a Mallorca, o on sigui.
Per últim, els partidaris dels toros esgrimeixen l'argument inefable de la llibertat, la paraula més maltractada dels nostres dies. Els diríem que la llibertat no té res a veure amb imposar al món un espectacle de sang i fetge. Ben al contrari, la llibertat comença quan un aprèn a desprendre's de l'arrogància.