TV3, les primeres passes (1984)
Peces històriques
De l’article de Josep Maria Baget Herms (Barcelona, 1944-2004) a Serra d’Or (III-1984). Aquest dies s’escau el 80è aniversari del naixement d’aquest professor universitari de periodisme especialitzat i pioner destacat i perseverant de la crítica de televisió a Catalunya. El març de fa quaranta anys, la televisió pública catalana, endegada encara no feia dos mesos, excel·lia enfront de l’espanyola per la seva pruïja de rigor i innovació.
Han passat els primers cinquanta dies de programació regular de TV3. Tanmateix encara som en un període previ a la normalització, que pot començar a produir-se quan, a mitjans del mes de març, augmenti el nombre d'hores d’emissió i, doncs, de produccions pròpies. Malgrat tot, ja han sovintejat els comentaris i fins i tot les critiques al voltant de la programació, com si fóssim davant d’una emissora de televisió plenament desenvolupada i en marxa: això, cal atribuir-ho d’una banda a l’interès que ha provocat l’endegament del projecte, esdevingut realitat, i de l'altra als interessos de tota mena, especialment els electoralistes, que rodegen aquesta primera etapa de gestió de TV3. No podem fer un balanç seriós d’allò que ha estat i és ara com ara TV3. Vint hores de programació setmanal —incloses les retransmissions esportives—, bona part de les quals és de producció aliena, no donen peu a una anàlisi aprofundida que ens portés a treure conclusions encara que fossin provisionals. És cert que hi ha gairebé unanimitat quan es tracta de reconèixer la qualitat i la professionalitat de l'equip de Telenotícies, sens dubte l’espai més significatiu, i el més treballat, de la programació provisional. La informació que forneix Telenotícies és correcta i puntual, la presentació és impecable i per ara les úniques queixes vénen dels partits polítics que, com sempre, hi voldrien aparèixer més sovint, encara que això anés en detriment de la informació general (a TVE ho tenen molt més fàcil). Un altre punt que ha donat lloc a controvèrsies ha estat el to del llenguatge, especialment l'emprat en el doblatge de les pel·lícules i els telefilms de producció aliena. L'ús de paraules malsonants i de col·loquialismes ha sovintejat en aquests programes; sens dubte es tracta de paraules que el ciutadà utilitza amb freqüència en ambients prou concrets, però cal demanar-se si és necessari reproduir-les amb tanta fidelitat quan es tracta dels Ewing de la sèrie Dallas o dels policies d'Els professionals. La degradació del llenguatge quotidià és un fet palès, però tal vegada no cal que la televisió hi contribueixi donant-hi gairebé “oficialitat”, en utilitzar tan sovint aquestes formes als doblatges de pel·lícules. Dels programes de producció pròpia —encara ben poc nombrosos, llevat dels esportius en directe—, cal subratllar l'excel·lent nivell d’Estoc de pop, que s'adreça al públic jove i ho fa amb encert i amb un plantejament estètic modern i sofisticat. Dins una programació normalitzada —quan hi hagi programes per a tots els gustos—, la seva funció esdevindrà encara més remarcable. Àngel Casas Show ha anat millorant, sense arribar, tanmateix, a l’espectacularitat que hom en podia esperar, ateses les seves ambicions. I cal afegir, dins els aspectes positius de la programació, els "especials informatius", particularment el dedicat al record del 23-F, amb un tractament original i enginyós que oferí una nova vessant d’un tema ben conegut. [...]
