TV3 necessita recuperar aviat les comèdies de situació
Demà s’estrena Drama, una sèrie que -contràriament al que suggereix el seu nom- és una comèdia romàntica que transita per l’humor però també per la tendresa. L’estrena Playz, que és la plataforma online de TVE pensada per caçar l’audiència youtuber i que té la particularitat d’estar rodada en català i castellà, amb el català com a llengua dominant. El nivell de factura, de guió, de direcció i d’interpretació és alt: no es tracta d’un producte pensat només per cobrir la quota plurilingüística del canal públic espanyol. Hi ha autèntica ambició per part triple: de la cadena, la productora i l’equip artístic.
Enhorabona, doncs, per a TVE. Però aquesta és una cartera que TV3 s’ha deixat pispar. El projecte encaixa de ple en la necessitat de la Corporació de fer arribar els seus mitjans a un públic més jove. I es tracta d’una comèdia de capítols curts -vint minuts de durada-, que és un gènere que ha saltat pels aires en el canal públic català: el finançament disponible només permetrà estrenar una sèrie dramàtica aquesta temporada. I és una llàstima, perquè les sitcoms són un producte relativament barat: amb el pressupost de dos capítols de Merlí pots tenir els sis de Drama, aproximadament. I corro el risc d’equivocar-me, però aquesta és una sèrie que pot tenir una vida llarga a les xarxes i generar un cert culte. La productora m’assegura que no ha firmat la segona temporada, però em jugaria un pèsol que no trigarem a haver d’anunciar-ne la renovació des de les pàgines del diari.
TV3 ha abandonat les sitcoms, que era un gènere que li havia reportat excel·lents resultats des de Plats bruts i Teresina SA. Aquesta tipologia de sèries, a més, suporta millor les revisions que els drames. Només cal veure com va rendir Plats bruts durant molts estius o quines audiències ha fet Factoría de Ficción a còpia de repetir fins a la nàusea episodis de La que se avecina. Si a això se li suma el bonus d’estar impulsant una plataforma pròpia per a joves, associada a la modernitat i a la transgressió -valors intrínsecament lligats a aquests anys de trobar un lloc al món-, es veu de seguida que aquest hauria pogut ser un projecte estratègic per a la Corporació.
L’altre guany que es podria aportar al país és el lingüístic. No m’agrada que a Drama els personatges catalanoparlants recorrin de seguida al castellà en els moments més emfàtics o expressius. I, si bé això s’excusa per la naturalitat que persegueix la sèrie, també és cert que precisament la manca de referents en català provoca aquest efecte entre molts dels mil·lennials. TV3 hauria pogut fer una proposta que trobés l’equilibri entre la genuïnitat lingüística i la versemblança. Abans que sigui massa tard, joder!