TV3 guanya amb contundència les eleccions de les pantalles
En les nits electorals TV3 es vesteix de gala i ho fa millor que ningú. L’arrencada, com sempre, espectacular, amb Raquel Sans i Xavi Coral demostrant el desplegament de mitjans, passejant-se per dins del Parlament virtual. La gran virtut és que aquest domini de l’entorn i de les dades ja l’han aconseguit amb una naturalitat tan gran que encara resulta més hipnòtic i fascinant. Com sempre, de premi televisiu, especialment Raquel Sans plantejant possibles aliances i abstencions d’investidura.
Excepcional el moment en què els analistes plantejaven opcions que es traslladaven sobre la marxa en pantalla. Paral·lelament, en el plató majestuós de sempre, la dupla formada per Lídia Heredia i Toni Cruanyes a la taula d’especialistes funciona amb una sintonia i capacitat de mantenir el ritme i l’interès. Que les múltiples connexions, canvis de set, oferiment de dades i explicacions funcionin amb tanta fluïdesa i seguretat és un mèrit indubtable per part dels seus professionals.
Ara bé, on van fallar és a l’hora d’escoltar els candidats quan compareixien per valorar els resultats. Sempre tard. L’aspecte que més se’ls resisteix és el de fer callar els analistes quan compareixen els candidats. En la majoria dels casos no hi va haver manera de poder-los escoltar amb puntualitat quan els líders dels partits sortien a valorar el resultat: van tallar Albiach, van anar tard amb Alejandro Fernández, tard amb Carrizosa, amb Arrimadas van anar a publicitat i van fer tard amb Sabater.
Arrencada a La Sexta
Una privada treballant amb voluntat d’anàlisi de tele pública
“No sabemos todavía quién va ganar. No sabemos quién va a ser la primera fuerza. Quién va a ser la segunda. Quién va a ser la tercera”, exclamava Antonio García Ferreras tot just començar l’especial de La Sexta, insuflant drama en l’obvietat com fa habitualment. Convertia la jornada en una mena d’heroïcitat col·lectiva: “¡Qué dificil ha sido votar hoy!” no parava de repetir per començar. Amb el més pur estil Ferreras, va ser un especial ben organitzat i àgil. Entre els seus analistes, Sergi Soler, Gonzalo Bernardos i Lluís Orriols amb una discussió civilitzada que plantejava animadament pactes i possibles investidures. Una privada treballant amb voluntat d’anàlisi de tele pública, mentre que a La 1 de TVE van proposar un programa amb una visió d’espectacle impròpia d’una televisió pública.
Pilar Rahola a TVE
Tertúlia crispada matinal més que anàlisi postelectoral
Pilar Rahola no descansa ni la nit electoral. Aquesta vegada la fitxava La 1 de TVE per al seu especial. L’acompanyaven, entre d’altres, Xavier Sardà i Joan López Alegre. Una taula que no va trigar a encendre’s i alterar-se, i que estava més a prop de la tertúlia crispada matinal que de l’anàlisi tranquil·la postelectoral pròpia d’una televisió pública. Els moderaven Gemma Nierga i Xabier Fortes (moderador del primer debat de candidats), en alguns moments superats per la vehemència dels convidats. Fortes, tot just començar el programa, va voler explicar el punt de vista de qui arribava avui de fora: “Los que venimos de fuera nos hemos encontrado una Catalunya muy tranquila y ordenada”. Un comentari sorprenent que deixava entreveure prejudicis sobre el país.
Mentrestant, Ana Blanco i Carlos Franganillo s’ocupaven amb rigor i eficàcia de comunicar l’evolució de les dades. El factor que va jugar molt bé TVE va ser el dels infogràfics, encertant molt bé quins eren els titulars de la nit i projectant-los al terra del decorat o visualitzant clarament els possibles pactes en pantalla o la proporció de vot independentista.
Qüestió de llenguatge
Vox, entre la ‘irrupció’ a TV3 i el ‘sorpasso’ a La Sexta
En la primera taula d’anàlisi de TV3, amb Cruanyes i Heredia, amb una molt bona selecció de convidats, hi havia una analista clau: Anna López, doctora en ciència política i experta en extrema dreta. Se li ha girat feina. D’ara en endavant, amb aquest partit a l’hemicicle com a quarta força, els mitjans de comunicació hauran de ser molt curosos a l’hora de veure com tracten aquest fenomen sense legitimar-lo ni normalitzar-lo. TV3 sempre que parlava dels resultats de Vox utilitzava el verb irrompre per parlar de la seva entrada al Parlament, un terme que té connotacions d’aparició sobtada amb connotacions violentes. En canvi, a La Sexta, Antonio García Ferreras no va parar d’insistir al llarg de l’especial en el sorpasso de Vox, un terme que té associada una èpica emocionant en l’assoliment molt perillosa a l’hora de vincular-la a l’extrema dreta.
La botifarra de la Seu
De vots nuls mostrats a càmera i Grans Germans controladors
A TV3, en una connexió amb Rosa Talamàs a la Seu d’Urgell, es van obrir un parell de vots nuls davant de la càmera, un dels quals era la fotografia d’una formosa botifarra. Una altra imatge al·legòrica es va veure en la compareixença de JxCat: mentre Laura Borràs es dirigia a l’audiència, darrere seu un enorme Puigdemont projectat a la pantalla era com el Gran Germà que vigila i controla.
Boires assassines i nens momificats
Telecinco, Antena 3 i Cuatro, completament alienes al 14-F
TV3, La 1 i La Sexta eren les úniques que feien especials electorals. Mentrestant, a Telecinco Jorge Javier Vázquez gestionava un Deluxe amb test de la màquina de la veritat inclòs per seguir explotant el drama d’Isabel Pantoja, a Antena 3 feien la telenovel·la turca d’èxit Mi hija i a Cuatro Iker Jiménez parlava de boires assassines, nens momificats i monstres de pantans. Un paisatge que no fa tanta por comparat amb els escons de Vox i l’amenaça de l’extrema dreta.