Un tutorial per ser sexi al súper

El segon canal de la televisió pública italiana, la RAI 2, ha provocat un escàndol mediàtic: en el programa Detto fatto, que emeten cada dia laborable a les tres de la tarda, dimarts van donar a l’audiència femenina un seguit d’instruccions per ser sexis quan vagin a comprar al supermercat. La missió l'hi van encarregar a Emily Angelillo, una ballarina de pole dance, aquella pràctica que consisteix a recargolar-se en una barra vertical. La ballarina, amb sabates de taló d’agulla i shorts de pell, explicava com col·locar-se de manera suggeridora a l’hora d’agafar el carro del súper, caminar de forma sinuosa pels passadissos, fer les postures més irresistibles a l’hora d’agafar els productes que estan més amunt a la prestatgeria i, fins i tot, com ajupir-se per agafar del terra alguna cosa que et pugui caure. La finalitat d’aquesta coreografia era la d’agradar i seduir els homes que poguessin estar comprant en aquell mateix moment.

Detto fatto ja ha estat cancel·lat i en el seu lloc han emès una pel·lícula. No han volgut ni acabar d’oferir els programes que ja estaven gravats perquè els directius han dit que no tenia cap sentit emetre nous programes on no es fes referència a l’incident ni es demanés disculpes. El mateix CEO de la RAI, Fabrizio Salini, ja ha comunicat que ha sigut un incident molt greu que “no té res a veure amb l’esperit de servei públic i la línia editorial de la RAI". El director de la RAI 2, Ludovico Di Meo, també ha demanat perdó. No és la primera vegada que es produeix un daltabaix a la cadena pel masclisme recalcitrant dels seus continguts.

La sexualització i cosificació de les dones a la televisió italiana (la pública i, per descomptat, la privada) és un problema endèmic del mitjà. Només cal fer una mica de zàping per veure que la imatge i el rol de la dona són totalment estereotípics i per això la majoria de presentadores són models o actrius tallades pel mateix patró. Segurament, la figura femenina més representativa de la televisió italiana són les famoses veline, unes ballarines mudes que acompanyen el presentador i que tenen l’única funció d’executar amb una sincronia perfecta l’stacchetto, un ball de gateta sexi que serveix de transició narrativa.

Qui va plantar aquesta llavor a la dècada dels 70 va ser un jove empresari anomenat Silvio Berlusconi. El 1976 va fundar Telemilano, una petita televisió local. El programa de més èxit era un concurs de cultura general on la gent trucava per donar les respostes i, si l’encertaven, una dona s’anava despullant. El programa s’acabava de matinada amb la noia ballant només amb roba interior. L’èxit d’audiència era tan rotund que les fàbriques que hi havia al radi d’emissió d’aquella cadena es van queixar perquè els seus treballadors anaven a dormir tan tard que l’endemà arribaven tard i no rendien a la feina. Era la primera televisió de Berlusconi. La història del personatge que va venir després ja la sabem. Les conseqüències de la teleporqueria i el masclisme que va sembrar encara les collim ara.