Tutorial per a ‘dummies’: com fer-se espanyol

El meu gat i jo reflexionem molt sobre els éssers. Ens és igual un terrícola, un selenita, una musaranya o una escarola. Després de segles de fregir neurones arribem a la conclusió que els éssers no volen creure. Ja pots xiular, si l’ésser no vol beure. Sobretot si és salfumant o anís de garrafó. En canvi, els pots fotre pixats de cabra torturada i filetejada amb catana làser i s’hi poden amorrar com l’elixir de la immortalitat erecta. L’ésser és així: no vol saber la veritat, només vol que li donin la raó. L’ésser no vol creure, però se’l fa creure. I cada època té el seu mètode d’ensinistrament. Avui creiem a cops de tutorial: pels ulls, la boca, qualsevol orifici, en vena o per reformateig, lobotomització. Comencem.

Costa triar. Tenim tutorials de tot: com pelar un ou cuit en tres segons. Com depilar-se els genitals. Com sobreviure a una apocalipsi zombi. Com quedar-te embarassada. Com guanyar diners. Com perdre greix abdominal amb un escuradents llardós. Com rascar-te el nas i que provoqui plaer a la teva parella. Com... Sí, el com absolut. El tutorial t’explica com fer el que necessites i el que no necessites. El tutorial és Déu, l’ansiolític de l’existència, el demiürg netejador de la nostra porca vida. El tutorial ens fa creure. Si el tutorial ho diu, és que és així. Qui ho diu? El tutorial. No es pot dubtar del tutorial. Per això, en l’era de les incerteses, certesa absoluta. Ja arriba, ja és aquí... Tutorial per a dummies catalans: com fer-se espanyol.

Com? Cansat de ser català? Per això té desequilibris psíquics i hormonals? Veu fantasmes sense llençol? Contamina i danya el canvi climàtic? No para de fer-se preguntes i no hi ha resposta? Aquí la té: aprengui a fer-se espanyol. Fàcil, ràpid, definitiu. Sí, irreversible i higiènic: si es fa espanyol, ja no patirà més. Mai tornarà a desil·lusionar-se. Espanya és la resposta feta neó: no, no i no. Tranquil, vostè no tornarà a votar un Estatut com el del 2006 (o els seus familiars el del 1931) i no es decebrà per creure que el vot de les persones decideix, compta i s’ha de respectar. No. Això no passarà. Com tampoc que el tornin a atonyinar per votar un 1 d’octubre. Si vostè es fa espanyol, no l’hostiarem per votar. I tampoc el reprimirem, ni el perseguirem, ni li mentirem o l’enganyarem per existir, tenir idees, drets, pensaments, voluntats, raó, lleis. No. Tot són avantatges. Espanya és una sola gran família. No hi ha divisió ni enfrontaments entre esquerres, dretes, centres, cables coaxials ni espècies octogonals. No li passarà això que li passa essent català, parlant una llengua artificial i fomentant innecessàriament una cultura inventada que divideix, fractura, causa problemes a la societat i, sobretot, fa d’ésser inferior. Quant de patiment innecessari! A Espanya, espanyol. A Espanya, Espanya! Vostè, oh analfabet, inculte, irreal i fictici ésser, no ho sap, però Espanya és el futur. Existirà només gràcies a Espanya. Ja ho proclama el nostre eslògan genètic, etern, ecològic i democràtic: jo sí, tu no. I ara es preguntarà com pot aprendre a fer-se espanyol en un pim-pam. Senzill.

Veu? Té a l’abast, de manera gratuïta, incolora, inodora, insípida, dolorosa, insalubre, sangonosa, tot de tutorials per aprendre obligatòriament a ser espanyol: la Constitució, les lleis, el 155, la monarquia, els partits, els mitjans, els jutges... Perquè Espanya és més que un país: és un tutorial. Un sistema d’aprenentatge neuronal i rectal que transforma, unifica, assimila, s’empassa i evacua tots els éssers. Espanya revoluciona la pedagogia i els residus, terrenals i siderals, amb un mètode innovador, radical, insostenible. Espanya és pedagogia letal. La veritable revolta dels éssers, l’autèntica, una, gran i lliure rebel·lió dels animals. Que, per cert, és un tutorial que no va escriure George Orwell, sinó un espanyol. Qui si no? Esclar, aquest és el projecte de vida, d’existència, el programa d’estudi per als éssers que es pot resumir en un sol manament doctrinal: “Tots els animals són iguals però alguns animals són més iguals que d’altres”. Veu la gallina catalana? Sense ous i rostida a la cassola. Així creu, així aprèn a fer-se, lliurement, espanyola: deixant d’ésser.