Jo soc un turista que descobreixo Barcelona... (1933)
Peces històriques
PECES HISTÒRIQUES TRIADES PER JOSEP MARIA CASASÚSDel reportatge serial de Domènec Pallerola ‘Domènec de Bellmunt’ (Bellmunt d’Urgell, 1903 - Tolosa de Llenguadoc, 1993) publicat en dies successius a 'L’Opinió' (8-VII-1933). Era un dels reporters més innovadors en temàtica i en punts de vista a la premsa catalana dels anys 1930. S’havia fet un nom amb les cròniques del consell de guerra a Jaca que jutjava militars que s’havien revoltat el 1930 contra la monarquia.
Pel Paral·lel, encara somnolent de la barrila de cada matinada, entrem a les Rondes, cap a la University Square. El guia, dret a l’autocar, d’esquena al volant i de cara als turistes, ens explica que el Paral·lel és el barri alegre de la ciutat. —Tot això que veieu són cabarets i music-halls. A la nit aquest carrer és un bullidor de gent que va a divertir-se. En aquests escenaris hi toquen les millors castanyoles d’Andalusia i es ballen els “zapateados” més engrescadors de la terra gitana. —Les meves anglesites obren uns ulls com taronges i el britànic dels pantalons de golf i el nas vermell fa unes orelles de pam. [...] Pugem per les Rondes sense que el guia ens subratlli cap cosa interessant. La Universitat no desperta cap entusiasme. Anem de dret a la Square of Catalunya. En arribar a la plaça, les meves companyes de turisme donen proves evidents d’admiració. Els coloms i la quitxalla que hi juga atrauen llurs mirades. [...] Les meves anglesites volen comprar vesses i blat de moro per donar als coloms. En cosa de segons elles i ells es fan la mar d’amics. Els coloms els pugen als braços, al cap, a les mans, i elles criden, boges d’alegria. Després s’enfaden perquè uns imbècils, per fer una gràcia, passen pel mig del grup, espantant les bestioles, i anant cap al cotxe constaten amb fàstic que la sorra del magnífic Square està materialment coberta d’escopinades de gent grossera. Entre el mig de la Plaça i l’autocar som envaïts per mitja dotzena de captaires pesats i apegalosos com el vesc. [...] Baixem per Via Laietana i entrem pel carrer de Jaume I a la plaça de la República, on fem una hora de parada per tal de visitar el Barri Gòtic, és a dir, la catedral, “the house of the Arcediano”, “the house of the Canonja”, el “Palace of the Aragonese Crown”, la plaça del Rei i el Palau de la Generalitat... Estic segur que molts barcelonins no coneixen les innombrables belleses del barri gòtic. És més. Estic segur que els turistes que descobreixen Barcelona saben més coses d’aquesta Barcelona que els mateixos catalans. Quants ciutadans hi ha que no han visitat encara amb la detenció que mereix l’antic Palau del General! [...] Les meves companyes es disposen a visitar una de les joies gòtiques de la casa: la capella de Sant Jordi. La devoció a aquest sant —diu el guia— data de l’època dels croats, els quals portaren a les Corts Catalano-aragoneses la fama del Sant Cavaller. [...] La portalada gòtica és una meravella de gràcia i de gust. Entrem a la petita capella i admirem el formidable retaule per a la construcció del qual s’empraren 200 quilos d’argent. [...] Veiem sota el dosser argentat de l’altar els superbs reliquiaris d’or i argent que contenen un tros de fèmur de Sant Jordi. Com que l’ordenança ens pren per persones de qualitat, ens ensenya el tresor del Sant i ens és oberta i il·luminada una grandiosa arca invulnerable dintre la qual es guarden uns quants reliquiaris que valen una fortuna i que són altres tantes meravelles artístiques...
