Turisme regeneratiu, quina il·lu!

Llegim a l’ARA un article sobre els estralls del turisme. Explica que Venècia, per exemple, limitarà l’accés de visitants i que Hawaii busca solucions sostenibles, com ara el “turisme regeneratiu”, que és aquell en què "marxes del lloc que visites i el deixes millor que estava, amb activitats com la neteja de platges o excursions per extreure les espècies invasores".

Home, això de Venècia no està malament, però això de Hawaii ens aniria de perles. De seguida faig el projecte i el presento a l’Ajuntament de Barcelona, aviam si me l’agafen. Primer de tot, deixeu-me dir una cosa: “Marxar del lloc que visites i deixar-lo millor que estava”, si es tracta de turistes a Barcelona, és una paradoxa. Per deixar el lloc que visites millor que estava, caldria no haver-lo visitat. L’empitjores des del moment que el visites, t’asseus a fer una paella infecta i uns nachos de bossa amb cheddar de vulcanitzat al microones. Però pensem en els aspectes concrets de la mesura. Neteja de platges? És un somni fet realitat. Els turistes hi aniran, al capvespre, a fer el típic botellot. Llençaran les burilles, les llaunes, les peles de llimona i les ampolles per aquí i per allà. Després, s’acoblaran els uns amb els altres, miccionaran a dins o fora de l’aigua (l’ordre de tot plegat és aleatori) i finalment s’estiraran a la sorra, abandonats al son, com gambes en un tepanyaki.

L’endemà la Guardia Urbana els hauria hagut de fer fora i la brigada de neteja hauria hagut de recollir els detritus. Però ara, amb això del turisme regeneratiu, no caldrà. Els mateixos turistes faran la neteja de platges que han embrutat amb tanta dedicació. I després es faran fora ells mateixos, com a espècie invasora. Perquè molt més invasor que el cranc blau és el turista rosa.