Un altre turisme és possible

Una de les especialitats hispanes consisteix a agafar un producte determinat, aplicar-hi un model de negoci aberrant i explotar-lo de manera salvatge fins a deixar-lo a nivell de subsistència. Massificar, espoliar els recursos materials i humans ad nauseam, abaixar preus fins a situar el producte en la gamma baixa, etc. En definitiva: desprestigiar-lo. La resta només són conseqüències: salaris baixos, poca tecnificació, nul professionalisme, mínim valor afegit i, per tant, anar tirant. No parlo de conceptes abstractes. Hi ha sectors ben concrets. El cava, per exemple, el declivi del qual es va iniciar fa anys però que ara comença a esclatar. O el pernil de pota negra: s’ha aconseguit transformar un producte d’alt nivell gastronòmic en un embotit adotzenat del qual gairebé tots en malviuen. Un altre sector que petarà aviat és la indústria porcina (granges, escorxadors, etc.). Ara, de tots els casos, el més sonat és el del turisme.

Però vet aquí que aquests dies he tingut l’ocasió de visitar el festival Tàrraco Viva. M’hi han convidat els seus organitzadors, que han volgut demostrar a aquest columnista, escèptic amb el turisme, que hi ha una altra manera d’organitzar el negoci. I ho fan des de l’ull del huracà: des del cor mateix d’una ciutat corcada pel turisme permissiu. La seva tasca és encomiable. Es tracta de la tenacitat d’uns senyors que han mantingut la figura davant els diversos colors polítics que han ocupat el consistori. La premsa del país, provincianament centralista -amb honroses excepcions-, tampoc ha parat gaire atenció a aquest esdeveniment que, aviat és dit, ven més de 110.000 entrades -però, esclar, el que no té lloc a la capital...-. Doncs bé, aquests emprenedors -que resulta que treballen a la funció pública- enguany celebren, malgrat tots els entrebancs, la divuitena edició del festival.

La idea apareix com a resposta a una pregunta bàsica: tinc unes pedres, molt bé. Però, ¿com puc difondre la història fent-les servir de manera activa si, al capdavall, són un element perfectament estàtic? Entenc que es tracta d’atraure un turisme que vulgui anar més enllà de lluir una samarreta del Barça amb el nom d’un evasor fiscal estampat a l’esquena mentre contempla unes pedres sense sentit. Total, que els organitzadors de Tàrraco Viva no van voler començar de qualsevol manera, i es van fonamentar en els estudis del nord-americà Freeman Tilden (1883-1980), especialista mundial en interpretació del patrimoni com a herència dels nostres avantpassats (“ heritage interpretation ”). Va ser Tilden qui va posar en marxa la manera d’explotar racionalment el turisme als parcs nacionals dels Estats Units. Va voler fugir de la prostitució social que significa el turisme passiu -aquell que, sense cap mèrit, viu dels encants que algú li ha donat o deixat-. Aquí es tracta d’articular activitats en llocs controlats, fugint del populisme de xivarri. En diversos indrets, i en diverses hores del dia, es poden anar trobant activitats variades que s’allunyen dels tipismes. No ho confonguin pas amb les fires medievals i altres alienacions. No hi ha “tallers per a infants”, ni “fires gastronòmiques”, ni “mostres artesanals”, ni qualsevol d’aquestes ximpleries a què ens tenen acostumats els pobles que, tots mimèticament, volen fer “alguna cosa diferent”. No senyors. No hi ha teatre barat.

Les pedres són l’excusa, l’escenari de fons -petit o gran, però espectacular en qualsevol cas- per explicar, de manera didàctica, diferents temes perfectament documentats històricament -el programa oficial inclou bibliografia per als que en volen més-. A les voltes del Circ, la prostitució en l’època romana. A la torre Minerva, sota una figuera mentre es pon el sol, una recreació amb monòleg sobre Nicolau Damascé (preceptor dels fills de Cleòpatra)... I les famílies que busquen un espectacle més distret poden observar les tècniques de lluita dels gladiadors a la mateixa arena de l’Amfiteatre romà, narrades per especialistes italians. Ah, per cert: si volen fer un estudi comparatiu històric, els recomano assistir a la conferència Corrupta Roma, de la mà d’un reputat historiador. El festival vol ser cultural, però no pretensiós. Cultura mengívola.

La saviesa dels organitzadors ha consistit a donar sortida a la seva vocació cultural amb un objectiu pràctic: que la gent que visita Tàrraco Viva sigui nombrosíssima, sense formar part d’un turisme qualsevol. No aspiren a canviar la humanitat. Simplement fer-nos veure que el concepte turisme de qualitat no és abstracte ni inconcret -com ho és la vàcua verbositat amb què tothom s’emplena la boca fa massa anys-. No senyor. Un altre turisme és possible. Que algun governant en prengui nota, si us plau.