Els fatxes amb acta de diputat van tornar a muntar una tangana al Congrés quan Irene Montero va assenyalar que dues campanyes dels governs del PP, a Galícia i a Madrid, fomenten la cultura de la violació.
Les dues campanyes institucionals proposen a les dones que no beguin gaire per no posar fàcil als homes que puguin violar-les, i que s'abstinguin de portar roba d'aquella que fa que els homes vulguin follar-se-les més enllà de si a elles els ve de gust o no. No hauria de passar, però passa, diu la campanya.
Imaginin-se, lectors de l'ARA, una campanya de la Comunitat de Madrid que recomanés als catalans no portar una polsera amb l'estelada si fan turisme per Madrid, no fos cas que els trenquessin la ferramenta, perquè no hauria de passar però passa. Imaginin els policies que em llegeixen una campanya del govern basc dirigida als guàrdies civils i a les seves famílies que viuen a Euskadi, suggerint-los que no freqüentin el barri antic de Donosti, no fos cas que els obrissin el cap, perquè no hauria de passar però passa. ¿S'imaginen el que se'n diria?
El tumult que van muntar els ultrasur del PP va ser tan gros que van obligar la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, a intervenir. I efectivament la dirigent del PSC, que és la tercera autoritat de l'estat espanyol, hi va intervenir; però ho va fer per renyar la ministra per haver fet servir el terme "cultura de la violació". Tal era la indignació de Batet que va ordenar que es retirés del diari de sessions l'expressió “cultura de la violació” i, hores més tard, el seu segon a la mesa va informar la cambra que quedava prohibit fer servir l'expressió “feixista” al Congrés, no fos cas que els feixistes s'ofenguin que els diguin feixistes.
L'endemà, la presidenta es fonia en una entendridora abraçada amb el dimitit Adolfo Suárez Illana, el diputat del PP membre de la mesa del Congrés que va ocultar al Parlament que administrava una cartera de valors d'uns 7,5 milions d'euros a Andorra, i que al seu seient d'autoritat del Congrés es girava d'esquena a la tribuna cada vegada que intervenien els diputats bascos de Bildu. Apuntin-se la recepta de la senyora Batet per acabar amb el soroll i la bronca: abraçar els paios que tenen societats a Andorra i prohibir fer servir paraules malsonants com “feixista”. Ja ho van dir els Def Con Dos: "Arrampla, trinca, malversa, que siga el pasodoble, la juerga flamenca y grita con ellos: Vivan las 'caenas'".
Al desvergonyiment habitual de Batet s'hi van sumar, com ja es podia preveure, uns quants periodistes progressistes. Pedro Vallín va cobrir una mica més la seva consciència de fertilitzant orgànic amb un titular a La Vanguardia que culpava Irene Montero ni més ni menys que de causar ella el tumult: "Irene Montero acusa al PP de promover «la cultura de la violación» y causa otro tumulto en el Congreso". Si és que va provocant i causant tumults, la ministra. Per la seva banda, l'adjunta a la direcció d'Eldiario.es Esther Palomera va anar al plató d'Ana Rosa i allà, amb la presentadora amiga de Villarejo que ni tan sols escriu els seus propis llibres i amb Eduardo Inda, es va sumar als atacs contra Irene Montero. Poden veure el tall de la seva edificant intervenció a La Base, però abans prenguin biodramina: pot provocar nàusees.
El mateix Nacho Escolar, que és el més llest de tots i sap ensumar el perill (i el ridícul), va raonar per la seva banda el següent. Va dir que en realitat la ministra tenia raó i que les campanyes del PP fomenten efectivament la cultura de la violació i que això, certament, està molt malament, però que la ministra no ho havia de dir així perquè no tothom sap què és la cultura de la violació. Periodismo a pesar de todo, en diuen.
La noció de cultura de la violació que segons Escolar no s'ha d'utilitzar és un concepte encunyat pel feminisme als anys setanta. Al llibre Transforming a rape culture, Emilie Buchwald explica que és el sistema de creences, idees i actituds que justifica, sosté i normalitza l'existència de la violència sexual, i permet que aquesta violència es produeixi.
No és gaire difícil d'entendre i és força obvi que les campanyes del PP encoratgen aquesta cultura posant el focus en el que han de fer les dones perquè no les violin. Però ja ho saben, als feixistes no se'ls ha d'aclaparar amb conceptes feministes i tampoc se'ls ha de dir feixistes, no sigui que es molestin. Al contrari, cal blanquejar-los al Congrés i als mitjans. I visca el pasdoble, la gresca flamenca, i que Irene Montero calli d'una maleïda vegada i deixi de provocar tumults.
