Tuitejar assegut a la tassa del vàter

El català escriu futbol , el castellà fa fútbol, en portuguès és futebol i en francès football.

Cada llengua adapta els estrangerismes a la seva manera. En català tendim a l'ortografia transparent, que reflecteix la pronúncia al màxim, se guint una tradició que arrenca de Fabra (que volia fins i tot eliminar la hac). L'objectiu és que escriure i parlar bé sigui més fàcil per a tothom i evitar l'ús de la correcció lingüística com a discriminador social.

L'adaptació ortogràfica, però, no és immediata. Josep Pla encara escrivia foot-ball i és normal que durant un temps convisqui la forma adaptada amb la calcada. En algun cas, l'adaptació s'ha fet esperar: fa pocs anys que hem deixat d'anar al wàter per anar al vàter . En d'altres, només apunta: ja acceptem tenis al costat de tennis . (Pot semblar que acosta al castellà, però segueix la mateixa lògica que ens va fer passar de foot-ball a futbol .) En d'altres, la tenim pendent: lobi (lobby), amater (amateur).

I en algun cas potser ja és massa tard: crusant (croissant), uisqui (whisky).

L'ARA, afegint-se a aquesta tradició, escriu tuit, tuiter, tuiteig i tuitejar per parlar d'activitats relacionades amb la xarxa social Twitter, i admet també, com a sinònims, les formes més idiomàtiques piular i piulada .

També accepta lobi i, en general, mira d'anar sempre un pas endavant en tot el que elimini dificultats gratuïtes i ajudi a veure el català com una llengua àgil i oberta a la rea litat.