Tu Ray

A Ray Loriga li han donat el premi Alfaguara per la seva novel·la Rendición. És molta pasta i me n'alegro. No sempre hauria dit el mateix perquè durant molt de temps, Loriga i el que representava em feien molta, molta ràbia.

Era l'any 1993 i jo anava a veure de matinada el meu amic Tito Ros al quiosc del Drugstore David on treballava. En aquells anys, a la nit no només hi havia supermercats panjabis. Podies comprar-te el llibre de l'últim Nobel tot sortint de la disco. En una lleixa, la foto d'un xaval en ple deliri de postureig. Grenyes, anells, una cervesa i una mirada com de "Soy muy chungo" inversemblant. Era, esclar, la portada de l'Héroes de Ray Loriga.

Poca gent trobaran pel món que els hi faci menys gràcia la cosa aquesta de Bukowski i el maleïdisme. El rotllo de l'escriptor marginal, la profunditat de la nit, la poètica dels bars i el whisky és l'únic amic que no et falla. El SabinameetsCarver és terriblement irritant.

Passada la febrada (Kronen, Etxebarria...) vaig poder entrevistar llargament Loriga. Va ser al bar de l'Ateneo de Madrid. L'home em va pagar les copes perquè jo no portava cèntims. Encara gaudint del seu maleïdisme de baixa cotització, va reflexionar sobre el destí d'allò que en deien Generació X (Loriga té la meva edat). Era un paio molt agradable, conscient del pes del personatge, d'aquella mena de Mario Vaquerizo de les lletres que provava d'arraconar. Més tard, vaig llegir amb gust Tokio ya no nos quiere i el vaig tornar a entrevistar. El tema ja va ser la física quàntica i les distopies. Els 90 deixaven pas a un món lleig i rar.

L'última vegada que el vaig veure va ser en un hipster-bookstore a Malasaña. La Generación Nocilla el copiava descaradament i ni li donaven les gràcies. Passava penes.

Per això, el fet (ben remunerat) de la maduració literària de Loriga em reconforta. Serveix de constatació que, de tant en tant, una persona pot vèncer el seu personatge tot i que encara els titulars de premsa parlen de "l'escriptor rocker". "¿Rockero? ¡Però si lo que soy és padre!", em deia angoixat per les factures, els autònoms i la grip del petit. Tu, rai, Loriga, aquest mes podràs pagar-ho tot. Felicitats.