La trompeta

¿O sigui que Donald Trump vol crear una xarxa social i convertir-se en un magnat de la tecnologia? Per sort per a ell, soc una experta en tot el que estigui relacionat amb el món digital i estic disposada a ajudar-lo. Això de la tecnologia no és bufar i fer ampolles, i un nou negoci s’ha d’emprendre amb una prudència extrema, sobretot en el cas dels que tenen una història empresarial plena de cadàvers, com ara Trump Steaks.

O Trump Water. O Trump University. O Trump Casinos. O Trump Mortgages. O Trump Airlines. O Trump Vodka. O les revistes de Trump. O la resposta de Trump davant de la pandèmia. O, per descomptat, la campanya presidencial de Trump del 2020.

Per tant, senyor Trump, heus aquí els meus consells.

D’entrada, li aconsello que accepti els seus innombrables fracassos com si fossin els seus millors amics. De fet, totes les seves empreses fallides han anat exactament com es preveia. Abandoni l’aversió a ser titllat de “perdedor”. Deixi estar la seva tendència a culpar els altres. No torni a recórrer a les teories de la conspiració.

En lloc d’això, utilitzi una de les excuses preferides de Silicon Valley quan comet errors, aquell vell plantejament de Thomas Edison: “No has fracassat, sinó que has descobert 10.000 coses que no funcionen”. Tot i que “fracassar” i “no funcionar” són el mateix, en el món de la tecnologia es consideren una medalla d’honor més que no pas un senyal que indica que ets un desastre a l’hora de dur a terme un pla de negoci i que només t’impliques en projectes forassenyats.

Això em porta al punt següent: impliqui’s en projectes forassenyats. A Silicon Valley, la percepció de la gent és una cosa tan valuosa com qualsevol cosa que sigui realment valuosa. ¿Creu que 5.000 JPEG de Beeple valen 70 milions de dòlars? Doncs bé, tinc un tuit de Jack Dorsey a un preu de 2,9 milions de dòlars que potser li interessaria. Per sort, això s’adapta perfectament a la seva especialitat: és un do que ha exhibit a dojo des dels inicis de la seva carrera.

Edison també va dir que “la genialitat és un 1% d’inspiració i un 99% de perspiració”. De cara al seu accés a la tecnologia, podria reformular-li això i dir que la genialitat és un 1% d’instigació i un 99% de perfídia. La instigació i la perfídia, en realitat, són la fórmula perfecta per a una xarxa social actual, o sigui que ja té molt camí fet, tenint en compte les seves habilitats. ¿Conspiracions sense fonament? Fet. ¿Mentides constants? Fet. ¿Declaracions delirants AMB MAJÚSCULES, dissenyades per fomentar la ira? Fet. ¿Tirallongues d’autobombo, mal escrites, que revelen una profunda falta d’autoestima? Fet. ¿Mems odiosos per pescar enllaços? Fet i refet. ¿Incitar a la violència per frau electoral amb missatges explícits i críptics a la seves bases per fer-los creure que han d’atacar el Capitoli, diguem-ne, de veritat? Fet –com sap molt bé l’exvicepresident Mike Pence!

Pel que fa al senyor Pence, l’hauria de reclutar per a la seva plataforma, juntament amb la resta de conservadors que l’ensabonaven quan era a Twitter. I això vol dir tota la colla, des de Ted Cruz, Marjorie Taylor Greene i Marco Rubio fins al seu actual arxienemic, Mitch McConnell. I, també, fixi-s’hi bé..., gent com Alexandria Ocasio-Cortez i Bernie Sanders, així com totes aquelles celebritats de Hollywood que l’odien via Twitter i, per descomptat, tots els mitjans de comunicació que escampen fakes. Per tenir una xarxa social eficaç, necessita tota la tropa per arribar a la sagrada fórmula perfecta: ràbia igual a guerra. Vostè no ha provocat el foc (o potser sí), però sens dubte l’ha de continuar alimentant.

Aconseguir que tota la complexa tecnologia funcioni de veritat és un repte. Una xarxa social requereix un gran esforç, incloent-hi servidors, aplicacions i eines de control del contingut. Necessitarà tot un exèrcit de friquis informàtics i els haurà de pagar diners de veritat. (Si no ho fa, el hackejaran i l’enviaran de tornada a Queens.)

I com que tot això serà bastant car, suposo que podria adquirir Parler, gairebé difunta. El seu anterior cap executiu em va dir en una entrevista que la plataforma no era responsable en cap sentit del caos postelectoral i que el servei havia sigut expulsat de tota mena de plataformes d’emmagatzematge gestionades per Google, Apple i Amazon. De tota manera, encara que Parler funcioni amb respiració artificial, la tecnologia ja està construïda i la plataforma ja està plena de deplorables, mmm, “patriotes”, que creuen més en les idees de QAnon que en la Constitució.

Pel que fa als seus futurs competidors... Twitter ha vist augmentar les seves accions dràsticament des que el va expulsar a vostè de per vida. És possible que encara li facin un lloc a Facebook, on un consell de supervisió contempla el seu destí. Veurem què decideix el president executiu, Mark Zuckerberg, després que el consell es pronunciï. Tingui en compte que el senyor Zuckerberg és realment l’home més poderós del món; això era així fins i tot quan vostè ocupava el Despatx Oval. I tot i que temps enrere va fer l'abraçada de l’ós a la seva administració, ara es va acostant al president Biden. Intenti ignorar-ho i aprengui a apreciar els altres magnats de la tecnologia. Vostè estarà al seu costat. Haurà d’aprendre a estimar l’article 230 –que forma part d’una llei del 1996 que eximeix les empreses de la responsabilitat pel que es digui a les seves plataformes– i deixar córrer els esforços per desempallegar-se’n (tal com va intentar fer per ordre executiva), ja que protegirà qualsevol flux tòxic que desencadeni a la web de seva xarxa social.

I això em porta al meu últim punt: el nom. És fonamental i no acabo de saber com abordar-lo. Eviti MeinSpace i InstaGraft, per raons òbvies. Potser el narcisista que porta dins optarà per The_Donald, que ara ja podria utilitzar, perquè Reddit va prohibir el fòrum de 800.000 membres que es coneixia amb aquest nom per violar les seves normes contra l’assetjament, el discurs d’odi, la manipulació de contingut i molt més. (Sembla que són ben bé la mena de gent amb qui pot tenir un corrent de simpatia mútua.)

Personalment, si va en aquesta direcció, faria servir el seu nom d’una manera més creativa. La meva proposta: Trumpet. Les trompetes són descarades i sorolloses, i sovint es toquen malament i emeten un so enllaunat. Ideal per a la seva marca, diria.

Kara Swisher és periodista especialitzada en tecnologia

Traducció: Marc Rubió Rodon

Copyright The New York Times