Trump és racista, i punt

Crec que no hi ha res més inútil que debatre l’existència del racisme, sobretot si tenim en compte que estem envoltats de proves que demostren que existeix. És com lluitar sense parar contra el corrent de l’aigua fins que t’ofegues.

Els debats en si, crec, converteixen un concepte senzill en una cosa d’una complexitat impossible i fan que el significat de la paraula racisme sigui d’una opacitat frustrant.

Així doncs, desempalleguem-nos-en: siguem sincers i directes.

El racisme és senzillament la creença que la raça és un factor inherent i determinant en el caràcter i les capacitats d’una persona o d’un poble, cosa que fa que alguns siguin inferiors i altres superiors. Aquestes creences són prejudicis racials.

Al llarg de la història d’Amèrica, els blancs han utilitzat el racisme i la supremacia blanca per desenvolupar un sistema de castes racial que els afavoreix a ells i desafavoreix els altres.

Un cop entès això, no és difícil entendre que les paraules i les accions de Donald Trump al llarg de la seva vida han sigut l’expressió d’un seguit de prejudicis racials que degraden persones que són negres i marrons i que afavoreixen les hostilitats racials d’altres blancs.

No és difícil dir que Trump és racista. No és difícil dir que Trump és un supremacista blanc. No és difícil dir que és un fanàtic.

Això són fets, basats en les paraules que no deixen de sortir directament de la seva boca. I, quan se’l denuncia pel seu racisme, no reacciona mai en la línia de matisar el discurs sinó de reblar-lo.

No tinc constància de cap moment de la seva vida en què s’hagi disculpat, s’hagi penedit o hagi buscat el perdó per alguna de les seves accions o els seus comentaris racistes. En lloc d’això, ell nega l’atac, el reorienta o l’intensifica. Trump és racista. Podem pujar-hi de peus.

Racisme i racista són simplement paraules que tenen definicions, i Trump hi encaixa clarament i sense ambigüitats.

Desgraciadament, ens hem allunyat de la simple definició de racisme fins al punt que les úniques persones a les quals es pot aplicar amb seguretat el qualificatiu de racistes són els emblemes més sorollosos i violents de la discriminació racial.

El racisme no requereix odi ni una expressió constant, ni tan sols una consciència clara de practicar-lo. Volem que el racisme sigui marginal i no fonamental. Però voler-ho no és un mètode eficaç per erradicar-lo. Hi hem de fer front, mirar-lo de fit a fit i combatre’l.

El simple reconeixement que Trump és racista és la part fàcil. La part més difícil i més substancial és aquesta: ¿què podem fer davant d’aquest fet?

En primer lloc, tot i que Trump no és el primer president que és racista, hem d’aconseguir que sigui l’últim. Si per algun miracle arriba al final del seu primer mandat, no li hauríem de permetre que complís el segon. Els votants de bona consciència han de participar en massa en les eleccions de l’any 2020. Abans, però, aquests votants s’han de moure aquest any per fer fora de la Cambra de Representants i del Senat la màxima quantitat possible de defensors, apologistes i còmplices de Trump. Si arribés el moment en què l’ impeachment fos inevitable, hi ha d’haver prou vots a la Cambra i al Senat per assegurar-lo.

Hem de deixar de pensar que, d’alguna manera, podem distingir entre el que els racistes creuen i la manera com es comporten. Hem de deixar de creure que alguna acció de Trump pugui estar lliure del verí que tenyeix les seves conviccions. Tot el que fa és una aplicació del que és i del que creu. Per tant, totes les polítiques a què dona suport, les posicions que pren i els nomenaments que fa són sospitosos.

I, finalment, hem de deixar de ser conciliadors amb les persones, tant si són funcionaris electes com si són votants normals i corrents, que donin suport al seu racisme i el defensin. Si defenses el racisme, en formes part. Tant se val que diguis a tort i a dret que ets igualitari, que no tens en compte el color de la pell, que t’interessen només les polítiques de les persones i no les polèmiques racistes.

Com va afirmar una vegada el genial James Baldwin: “No em crec el que dius perquè veig el que fas”. Quan veig, enquesta rere enquesta, que una part de les bases de Trump continuen donant suport al seu comportament, també respecte a la raça, només puc concloure que no hi ha cap diferència clara entre Trump i les seves bases. Formen part del seu racisme.

Quan veig l’extraordinària hipocresia dels funcionaris electes, que callen després dels continus exabruptes racistes de Trump o bé el condemnen tèbiament, per tot seguit tornar a defensar-lo, elogiar-lo i donar suport als seus programes, veig que tampoc hi ha cap diferència clara entre Trump i ells. També formen part del seu racisme.

Quan ho veus d’aquesta manera, entens l’envergadura i la profunditat de la situació a què ens enfrontem. Hi va haver prou americans disposats a acceptar el racisme de Trump per elegir-lo. Hi ha prou persones a Washington disposades a acceptar el racisme de Trump per defensar-lo. No només és racista Trump: tota l’arquitectura que li dona suport està impregnada d’aquest racisme. El racisme és un component fonamental de la presidència de Trump.