Vladímir Putin ha acceptat l’alto el foc de 30 dies proposat pels EUA amb una reticència que deixa entreveure una certa por: la por que Ucraïna tingui temps de rearmar-se. Caldrà veure que passa els pròxims dies, però no seria gens desencertat dir que Putin ja va fracassar, ja va perdre, quan l’operació militar especial que havia de durar unes setmanes es va convertir en una guerra de més de tres anys. Ara mateix l’aliança amb Donald Trump és l’única oportunitat que li queda per tancar aquella operació. No com una victòria, però sí almenys com un èxit geopolític escenificat amb annexions territorials.
L’influent setmanari rus Profil –un autèntic think tank—ha suggerit al Kremlin que prengui nota de les transformacions al món i que busqui aliats entre els països no occidentals. Profil deixa clar que Moscou no ha de cedir al que qualifica de “temptació d’un idil·li amb Washington”.
No hi ha dubte que tant a Putin com a Trump els posen nerviosos els suggeriments de Profil, perquè representen una complicació més a la de per si complexa relació entre el rus i el nord-americà: primer amistat per sempre; després amenaces de Trump amb aranzels si Rússia no prenia la iniciativa d’acabar la guerra, i després, quan Putin bombardejava tres dies seguits els ucraïnesos, l’americà deixava anar: “Què ha de fer si no aprofitar l’oportunitat?”.
Una oportunitat sorgida precisament arran de la retirada de l’ajuda militar dels EUA que suposava, també, no facilitar a Kíiv informació d'intel·ligència sobre les intencions del Kremlin. Una cadena de despropòsits amb alguna esbroncada que gairebé sempre acabava amb un afalac inesperat i sonor de Trump, com ara aquest: “Putin és un home generós”.
Caldria afegir que si Profil aconsella al Kremlin explorar altres horitzons geopolítics és perquè no es refia gens del que pot passar als EUA en un futur immediat: els analistes no les tenen totes sobre on poden portar els estirabots de Trump i la colla que l’envolta. Algunes seqüències de dins mateix del gabinet són per emmarcar. Com quan el secretari d’Estat Marco Rubio, amb una creu pintada al front per celebrar el Dimecres de Cendra, s’escridassa amb el “superministre” Elon Musk. La reforma de l’administració que està liderant Musk amenaça amb fer fora milers de funcionaris d’esferes clau amb el risc d’erosionar l’estructura de l’estat. Fins al punt que alguns observadors hi veuen perill si a aquest escenari s'hi sumés la impulsivitat econòmica que podria generar la guerra comercial: les escletxes es podrien transformar en autèntics forats negres. D’aquí l’escridassada d’Elon Musk a Marco Rubio poques hores després, ves per on, de l’enterrament de la sardina.
Pèrdua de suport
Les xifres de suport a la nova administració no són ni de bon tros tan sòlides com fa unes setmanes: al 52% dels nord-americans no els agrada com ho està fent Trump quan encara no s’han complert els tradicionals 100 dies de marge de confiança. I la pregunta seria: es mouran els contrapesos interiors? Hi haurà reacció al carrer? Es pot arribar a deteriorar l’estructura institucional dels EUA? Potser Trump és Hitler amb una altra disfressa i en un altre país, però queda clar que Hitler va arribar al poder perquè l’Alemanya de Weimar era un estat en descomposició. Ara i aquí els EUA són una potència, però no serien immunes al desgast econòmic i al descrèdit democràtic.
