La tendència de les eleccions recents no encaixa amb la predicció generalitzada de la victòria de Donald Trump al novembre. El biaix en les previsions electorals pot ser el resultat d’un excés d’enquestes als votants de Trump.
Fixem-nos, primer, en les eleccions celebrades últimament. El cicle electoral d’eleccions especials, estatals i locals des de principis del 2023 s’ha considerat un èxit per als demòcrates. Els candidats del Partit Demòcrata van guanyar tres de les quatre eleccions especials a la Cambra de Representants federal. També van augmentar la representació en dues assemblees legislatives estatals, van obtenir un increment net de quatre alcaldes i van millorar posicions als tribunals suprems estatals i altres càrrecs. Si aquesta és la tendència actual, els demòcrates haurien de ser optimistes respecte a les pròximes eleccions presidencials i al Congrés.
Al mateix temps, el suport a Donald Trump pot ser més feble del que ha semblat a les actuals primàries del Partit Republicà. Centrem-nos en els quinze estats que les van celebrar el Superdimarts. El nombre total d’electors que hi han participat ha estat un terç dels vots del partit a les eleccions generals quatre anys abans (9,1 milions de 27,2 milions o el 33,5%). Normalment, els votants de les primàries són més extrems en les seves preferències que els votants del seu partit i encara més que tot l’electorat, inclosos els independents. Els votants de les primàries republicanes són més grans i molt més conservadors que la resta de votants del partit. En onze estats amb primàries tancades, gairebé la meitat dels participants eren evangelistes.
Fixem-nos ara en la imprecisió o simplement el fracàs de les enquestes. La mitjana de sis prestigioses agències enquestadores respecte al Superdimarts va ser que Trump rebria el 79% dels vots mentre que Nikki Haley només n’obtindria un 15%; per tant, 64 punts d’avantatge per a l’expresident. Els resultats reals van ser força diferents: Trump va obtenir un 71% de vots i Haley un 26%, “només” 45 punts d’avantatge.
El contrast entre les prediccions de les enquestes i els resultats reals genera seriosos dubtes respecte a les previsions sobre les eleccions del novembre.
Un dels principals aspectes sota sospita és la tècnica de fer enquestes a través del telèfon mòbil. Abans, les enquestes es basaven en entrevistes presencials, en les quals els entrevistadors trucaven a milers de portes de tot el país. A partir de la dècada del 1980, la majoria de les entrevistes s’han dut a terme per telèfon. Actualment, la majoria de les enquestes es fan a través de telèfons mòbils.
Històricament, els telèfons als EUA eren dispositius “fixos” i es podia accedir als números des de guies telefòniques impreses, per mitjà de les quals els enquestadors seleccionaven una mostra assumint que representava una gran proporció de la població. Avui hi ha molts menys telèfons fixos, milions de telèfons mòbils i es publiquen molt poques guies.
Moltes persones amb telèfon mòbil no responen a trucades de números desconeguts, una precaució per evitar el telemàrqueting i les estafes. David Hill, president d’un important centre de recerca, reconeix que “mentre que abans podia obtenir una entrevista completa de cinc electors, ara pot ser que necessiti trucar fins a cent electors per enllestir una sola entrevista”. I “les persones que agafen les trucades solen ser més grans, conservadores, menys riques i menys instruïdes”, un perfil que encaixa amb el votant típic de Trump.
De la mateixa manera que les persones amb opinions polítiques extremes tendeixen a estar més disposades a participar en les primàries del partit que la majoria dels electors, també solen respondre més enquestes al mòbil. Alguns investigadors sostenen que “actualment no hi ha manera d’accedir a mostres d’enquestes que cobreixin tota la població”. Molts sondejos no es basen en mostres aleatòries, sinó en “enquestes dels que s’avenen a respondre”. Uns quants centenars de persones que s’han avingut a respondre una trucada telefònica aleatòria formen una enquesta que s’interpreta erròniament com una expressió de l’electorat del país.
L’any 2016 es va dir que hi havia votants “secrets” o “ocults” de Trump que no van respondre a les enquestes, i així s’explica la sorpresa del resultat electoral. Ara, de manera anàloga, alguns analistes fan la hipòtesi que hi ha votants anti-Trump “ocults” que eviten respondre a les enquestes. Però pot ser més raonable sospitar que avui hi ha un excés de votants de Trump enquestats en sondejos fets a través del telèfon fix i el mòbil.
El biaix de les enquestes a favor de Trump pot ser una bona i una mala notícia alhora. Una bona notícia, perquè pot significar que Joe Biden va al davant en les preferències reals dels votants. I una mala notícia, perquè si el biaix de les enquestes es mantingués i Biden guanyés, Trump podria orquestrar una reacció encara més contundent que el 2020. Aquesta vegada, però, l’administració i la policia encara estarien en mans del president demòcrata.
