Al Decline and Fall (Decadència i caiguda de l'Imperi Romà,1765), Edward Gibbon reporta que l'emperador Còmmode, de la dinastia Antonina, conegut per la seva crueltat, va patir un intent d'atemptat: “Una tarda, quan l'emperador tornava a palau per un pòrtic fosc i estret de l'amfiteatre, un assassí que l'esperava es va llançar damunt seu amb una espasa desembeinada, mentre exclamava en veu alta: «El Senat t'envia això». L'amenaça va impedir l'execució; l'assassí fou pres pels guàrdies i immediatament va revelar els autors de la conspiració”. Més endavant parla de l'impudor i la depravació d'un altre emperador, Elagàbal, de la dinastia Severa: “Confondre l'ordre de les estacions i dels climes, jugar amb les passions i els prejudicis dels súbdits, i subvertir tota llei de la naturalesa i la decència formaven part de les seves diversions més volgudes [... la seva inexpressable infàmia supera la de qualsevol altra època o país”. El Decline and Fall no és l'única, però sí una de les fonts principals de la imatge que en la nostra època ens hem fet de la Roma imperial, com un temps de desbordament i excés. Els paral·lelismes amb alguns líders actuals, i especialment amb aquesta versió 2.0 de Donald Trump a què assistim cada dia, podem dir que s'estableixen sols.
Tret que ens tinguin preparada alguna altra sorpresa desagradable, acabem la setmana com l'havíem començat: amb una exhibició grotesca a càrrec del nou poder trumpista. Si fa uns dies parlàvem d'Elon Musk brandant la motoserra de Milei, ara ho fem del repulsiu vídeo amb què el president dels EUA, mitjançant la intel·ligència artificial, ens mostra la seva fantasia d'una Gaza abocada al turisme de masses, una vegada els palestins hagin estat eliminats de la seva terra (deportats o morts, aquests són detalls secundaris dins la lògica del nou ordre mundial). Hi veiem Netanyahu i Trump ajaguts en banyador damunt unes gandules com un parell de vells libidinosos, una impressió que es reforça amb la imatge de Trump en companyia d'una ballarina que ensenya el cul mentre es mou al ritme de la lamentable musiqueta de la banda sonora. Veiem també l'inevitable Elon Musk caminant sota una pluja de bitllets, i menjant hummus literalment com un porc. El vídeo és, tot ell, un cant a l'opulència, l'obscenitat i l'estupidesa decorat amb banys de pintura daurada. També constitueix una burla cruel i nècia de les persones que han estat víctimes del genocidi perpetrat allà pel govern i l'exèrcit d'Israel. Ens haurem d'avesar a aquest tipus de sentit de l'humor: el Kennedy trumpista, John Kennedy Jr., ha divulgat a les xarxes una notícia falsa donant per mort el papa Francesc, aparentment només per divertir-se.
Confrontar les víctimes dels desastres, i riure-se'n, és un altre tabú que la nova dreta vol rompre: a prop nostre ho fan Ayuso i Mazón amb les víctimes dels protocols de la vergonya als geriàtrics madrilenys i amb les de la DANA al País Valencià. Com escrivia Gibbon, “la seva inexpressable infàmia supera la de qualsevol altra època o país”.
