Trump: el judici que els Estats Units necessiten

Per fi. El sistema federal de justícia penal obre una batalla legal contra una de les conspiracions més deshonestes, malicioses i perjudicials de la història dels Estats Units. La inculpació de Donald Trump, presentada dimarts per l'oficina del fiscal especial Jack Smith, és la culminació d'un esforç integral per fer justícia davant d’aquells que van intentar revertir els resultats d'unes eleccions presidencials nord-americanes.

En les setmanes posteriors a les eleccions del 2020, el sistema legal es va posicionar a la defensiva, repel·lint un atac d'afirmacions evidentment frívoles dissenyades per revertir els resultats electorals. En els mesos i anys transcorreguts des de la violenta insurrecció del sis de gener del 2021, el sistema legal ha passat a l'ofensiva. Amb deliberada celeritat, els fiscals van presentar primer càrrecs contra els soldats rasos de Trump, els homes i dones que van protagonitzar l’assalt al Capitoli. Després, els fiscals van perseguir els líders dels grups trumpistes d’extrema dreta, els Proud Boys i els Oath Keepers, que s’havien implicat en una conspiració sediciosa per mantenir Trump a la Casa Blanca.

I ara, Smith persegueix el mateix Trump, juntament amb sis coconspiradors més de qui encara no se sap el nom, al·legant conductes criminals que van arribar fins al nivell més alt del govern nord-americà. Aquesta és la causa judicial que, si té èxit, pot desposseir Trump, d'una vegada per totes, de qualsevol pretensió d’actuar de bona voluntat. Però, no us equivoqueu, el resultat d'aquest procés és incert pel mateix motiu pel qual és tan important: una part rellevant del cas depèn de l'estat d’ànim de Trump.

A risc de simplificar massa una imputació que conté quatre delictes penals diferents –conspiració per defraudar els Estats Units, conspiració per obstruir un procediment oficial, obstrucció d'un procediment oficial i conspiració per violar els drets electorals–, el procés es pot desglossar en dos elements essencials. En primer lloc, caldrà demostrar què sabia Trump. En segon lloc, serà necessari demostrar què va fer. Prenguem com a exemple el primer càrrec de l'acusació: 18 U.S.C. Secció 371, conspiració per defraudar els Estats Units. La llei està dissenyada per criminalitzar qualsevol interferència o obstrucció d'una "funció governamental legítima" per "engany, argúcia o frau".

No hi ha cap dubte que Trump va conspirar per interferir o obstruir la transferència de poder després de les eleccions del 2020. Però perquè aquesta acusació sigui vàlida en la causa judicial, el govern ha de demostrar que Trump tenia la intenció de fer acusacions falses. En altres paraules, si volguéssim que un funcionari del govern anul·lés els resultats de les eleccions basant-nos en una creença de bona fe que una situació fraudulenta n'havia alterat els resultats, no estaríem violant la llei, sinó exercint els nostres drets de la Primera Esmena.

El mateix escrit d'acusació reconeix les qüestions constitucionals que estan en joc. En el tercer paràgraf, els fiscals afirmen que Trump "tenia dret, com qualsevol ciutadà nord-americà, a parlar públicament sobre les eleccions i fins i tot a afirmar, falsament, que hi havia hagut un frau que va determinar el resultat durant les eleccions, i que ell havia guanyat".

Per tant, és de màxima importància que la Fiscalia demostri, més enllà de qualsevol dubte raonable, que Trump sabia que havia perdut les eleccions. Possiblement, l’argumentari més rellevant de l'acusació assenyala les nombroses vegades que alts funcionaris de l'administració —des del vicepresident fins al director nacional d’intel·ligència, passant per alts càrrecs del Departament de Justícia i advocats de la Casa Blanca— li van dir que no hi havia hagut frau ni cap interferència estrangera prou important per modificar els resultats electorals. Per això és de vital importància que la Fiscalia esmenti, per exemple, el moment en què Trump va qualificar suposadament de “bogeria” les afirmacions de frau electoral que va fer un dels seus coconspiradors, ara també imputat.

La forta protecció constitucional dels esforços per influir o convèncer el govern fa que l'element d'intenció sigui ineludible, independentment del càrrec de l'acusació. Malgrat que en la resta de càrrecs hi ha matisos respecte a la forma de prova necessària per establir la intenció criminal, el fet és que la Fiscalia haurà de rebatre completament la idea que Trump pensava de bona fe que havia guanyat les eleccions.

Però, precisament per això, aquest cas és més important que qualsevol acusació prèvia de Trump. Si l’acusació té èxit, serà només perquè s’hauran presentat proves, més enllà de qualsevol dubte raonable, que les afirmacions de frau electoral que encara són certes per a un percentatge substancial de nord-americans no només eren falses, sinó que també se sabia que eren falses quan es van fer.

No soc ingenu. Sé que ni tan sols un veredicte de culpabilitat canviarà les percepcions de molts dels partidaris més lleials de Trump. Tal com va escriure dilluns el meu company del Times Nate Cohn: "La base del MAGA (Make America Great Again) no dona suport al Sr. Trump malgrat els seus defectes. Li dona suport perquè no creu que tingui defectes". Les percepcions d'aquests partidaris potser no canviaran mai. Poden romandre lleials a Trump mentre visquin.

Alhora, però, un judici federal reeixit desposseiria els defensors de Trump dels punts clau del seu argumentari –que les seves afirmacions de frau i manipulació electoral mai s'han provat del tot, que el comitè de la Cambra de Representants del sis de gener no va ser més que un espectacle judicial unilateral i que un interrogatori adequat de la part contrària posaria en evidència la debilitat de les afirmacions del govern. Trump tindrà la seva oportunitat de rebatre l’acusació del govern. Els seus advocats podran preguntar als testimonis de la part contrària. Veurem la seva millor defensa i un jurat decidirà si s'imposa la tesi de l'acusació.

No serà un cas d’esmaixada. Comparteixo les afirmacions del columnista de Politico Magazine i exfiscal Renato Mariotti, quan diu que "aquest no és un cas tan robust" com el dels documents federals contra Trump. Però això és perquè el cas dels documents de Mar-a-Lago és excepcionalment clar i contundent. Un antic advocat de l'administració de Trump, Ty Cobb, ha descrit l'evidència com a "aclaparadora". Els fets semblen poc complexos. En canvi, els fets subjacents a aquesta nova acusació són qualsevol cosa menys senzills. I Trump compta amb defenses legals –tals com posar en dubte l'abast i aplicabilitat de la legislació pertinent– que no tindrà en el seu judici sobre la retenció de documents oficials.

Tanmateix, si un fiscal creu –com sembla que creu Smith– que pot demostrar que Trump sabia que les seves afirmacions eren falses, però que va dissenyar una sèrie de plans per enganyar, coaccionar i defraudar per tal de preservar el seu lloc a la Casa Blanca, seria una burla a la justícia no imputar-lo.

Considerem alguns dels càrrecs del cas. El paràgraf 66 de l'acusació diu que Trump va ordenar a "electors fraudulents" que simulessin "procediments falsos" per emetre "paperetes electorals fraudulentes" a favor seu. En el paràgraf 31, que cita gravacions d'àudio, s’afirma que Trump va dir al secretari d'Estat de Geòrgia que havia de "trobar" 11.780 vots, i va comentar que aquest secretari d'Estat i el seu advocat s'enfrontaven a un "gran risc" de processament penal si (tal com ho descriu el fiscal especial) "no aconseguia trobar el frau electoral tal com ell li havia demanat".

Això només és la punta de l'iceberg de les malifetes de què s'acusa Trump. Però només aquestes dues afirmacions per si soles, fins i tot deixant de banda els esdeveniments del sis de gener i la resta d’intents de Trump d’anul·lar les eleccions, mereixen que se l’imputi.

Milions de nord-americans encara creuen que Joe Biden va usurpar la presidència. S’empassen una sèrie de mentides demostrables i probables, i la seva creença en aquestes mentides està sacsejant la seva fe en la nostra república i, per extensió, posant en risc l'existència mateixa de la nostra democràcia. No hi ha manera segura de sacsejar les seves conviccions, sobretot si estan convençuts que Trump és la víctima innocent de les clavegueres de l’estat, fosques i malignes. Però el sistema judicial pot exposar les afirmacions de Trump a un escrutini exigent, i aquest escrutini té el potencial de fer canviar d'opinió aquells que estan oberts a la veritat.

Smith ha portat un cas difícil. Però és un cas necessari. Els soldats rasos del moviment Trump són a la presó. Els líders dels grups que van assaltar el Capitoli s’enfronten a la justícia. I ara, també l'arquitecte del nostre caos nacional haurà de comparèixer davant dels tribunals. Aquest és el judici que els Estats Units necessiten.

Copyright The New York Times