Mig món se n'escandalitza, però l'altre mig faria reserves ara mateix per passar les properes vacances al complex turístic de luxe de Donald Trump i Benjamin Netanyahu a Gaza. És per a aquest mig món que Trump gesticula i fa ganyotes; l'altre mig senzillament li importa un rave: el desconeix, el menysprea, el colonitza i hi especula, amb armes i amb diners a l'engròs. Mentrestant, el seu mig món el contempla embadalit. L'estiu, com aquell que diu, ja és aquí, i al fons de les imatges de destrucció i mort a Gaza es veuen unes platges que fan molt de goig. Hi ha bon clima, bonics paisatges mediterranis, un munt d'història per fer-hi visites culturals.
Al final es tractava de turisme. Ens hem acostumat a veure'l com un líder ultraconservador estrafolari, però el que de debò defineix Donald Trump és el fet de ser un empresari del turisme i de la construcció. Totxo i turisme, d'això en sabem alguna cosa per aquí. Al revés del que insisteixen a afirmar analistes i cronistes, Trump no és gens imprevisible. Ben al contrari, és tan previsible com ho solen ser els grans senyors del turisme. Trump mira Gaza i el que veu és un solar: un solar que, després de massacrar-lo degudament, ara cal desenrunar per poder construir-hi un meravellós resort per allotjar-hi turistes d'alt poder adquisitiu. L'únic entrebanc per poder tirar endavant aquest pla magnífic és una població arrasada, presa de la desesperació, la misèria, les malalties, la fam, el fanatisme religiós i l'odi etern a Israel. Per la seva banda, Israel és un país amb un govern i un exèrcit que han dedicat un any i vuit mesos, i milers de milions de dòlars, a bombardejar hospitals i escoles, assassinar infants, violar dones i executar homes a sang freda, mostrant-se orgullosos i satisfets de fer-ho, en nom d'un altre fanatisme religiós i patriòtic, i amb el cinisme de presentar-se com els hereus de les víctimes de l'Holocaust. Però són els socis i els representants dels EUA a l'Orient Mitjà, i això Trump no ho perd de vista.
El president americà veu una solució pragmàtica: aquesta població delmada, debilitada i ressentida, millor que la traiem d'aquí, i que dediquem els terrenys a alguna cosa productiva. Així es completa l'operació de neteja ètnica de manera “incruenta”, i no tan sols es regala Gaza als amics de la ultradreta israeliana, sinó que se'ls hi entrega amb el valor afegit d'una zona turística d'alt rendiment. Els països musulmans poden remugar una mica al començament, però quan els xeics de l'Aràbia Saudita, Qatar i els Emirats Àrabs, bons amics també, hi guanyin alguna cosa, beneiran la jugada i tothom content. Un win-win.
No es poden desplaçar dos milions de persones, diu l'altre mig món, és il·legal i immoral. El que els passi a dos milions de pobres no li importa a ningú, diuen Trump i Netanyahu. I a més, afegeix Trump, sempre és millor desplaçar-los que matar-los (tot i que pel camí en moriran molts, com se suposa). I si algú protesta, només cal refregar-li que Hitler en va matar sis milions, i eren jueus. No és cinisme: és turisme.
