El més remarcable de l’atemptat contra Trump va ser la seva reacció: dret, ensangonat, amb el puny alçat, ordenant als agents del servei secret que no se l’emportessin a pes de braços de l’escena del crim, amb l’expressió crispada i sil·labejant al públic “Lluiteu! Lluiteu!”.
Trump és... triïn vostès mateixos el qualificatiu que vulguin: un egòlatra, un mentider, un colpista o un delinqüent, però en l’hora més crítica de la seva vida, quan li haurien fet figa les cames a més d’un, va demostrar un domini dels seus actes que només és possible quan es viu amb coherència amb el que es predica. I el que predica Trump és la por.
Al llibre Fear, el periodista Bob Woodward explica el consell que Trump donava als seus amics: “El poder real és la por. Mai no mostris feblesa. Sempre has de ser fort. No et deixis intimidar, no tens cap més opció”. I això és, exactament, el que va fer Trump així que es va poder posar dret: mostrar coratge i no aparèixer acoquinat. En aquell moment s’estava escrivint una de les línies més importants de la seva biografia i Trump no estava disposat a passar a la història com un gallina.
Més que pensar ràpidament, Trump va actuar instintivament, i el primer que va fer va ser comunicar a la gent que era al míting que no estava espantat sinó enrabiat i que per més que el vulguin matar o empresonar a ell no el derrota ningú.
Fixin-se en el missatge que va escriure ahir: “No tindrem por i ens mantindrem desafiants davant del mal. Mostrem el nostre veritable caràcter com a americans, mantenint-nos forts i decidits, sense permetre que el mal guanyi”. L’atemptat hauria convertit Trump en el bé. Si quan el processen bat rècords de recaptació, què no passarà a partir d’ara?
