Els tripijocs de García Ferreras
Dimarts al migdia, durant la tertúlia a Al rojo vivo, Antonio García Ferreras va anunciar a l’audiència el que ell va considerar un fet insòlit: “¡Es curioso! ¡Fíjense en esta información!” , deia, i aixecava les edicions en paper de La Vanguardia i El Periódico per fer notar que, sorprenentment, els dos diaris havien coincidit en la notícia de portada: que l’Estat invertia tres vegades menys a Catalunya que a Madrid. Li sorprenia aquella suposada casualitat perquè “Madrid siempre está diciendo que está discriminada”. La notícia no era una exclusiva. Eren les dades oficials publicades dilluns per la Intervenció General de l’Estat de la qual es feien ressò tots els mitjans d’informació catalans. No era una coincidència atzarosa. Era la notícia del dia a Catalunya. Però García Ferreras, sorprès per la sincronia dels titulars, li preguntava amb suspicàcia a la directora adjunta de La Vanguardia, que tenia asseguda a la taula: “Lola García ¿están los datos claros?”, com si se’ls haguessin tret de la màniga. Abans de deixar-la respondre, va demanar a la redactora del programa que ampliés les dades. I es van desenvolupar una vegada més com una conclusió provinent de la premsa catalana. Tant és així que quan Lola García va poder parlar, va haver d’aclarir: “Son datos reconocidos por el gobierno. No hay ningún secreto en esto”. Mentrestant, el programa, en els rètols en pantalla, excusava el motiu d’aquest dèficit d’inversió. Podíem llegir a sota la justificació de per què Madrid rebia més diners: “La fuerte inversión es por el rescate de autopistas de peaje radiales a la capital, explica Hacienda”. Mentre el titular de la notícia s’atribuïa a diaris catalans, l’aclariment l’aportava el mateix programa. Un cop Lola García va haver acabat el seu raonament, García Ferreras, poc atent a les seves observacions, es va limitar a preguntar-li: “¿Qué pensáis cuando escucháis a Ayuso, que siempre está con este mensaje?” i va oferir a l’audiència les imatges d’una lletania de queixes de la presidenta de Madrid on criticava que la fal·làcia independentista de l’”Espanya ens roba” era tot el contrari: que en realitat l’Estat roba a la Comunitat de Madrid. Lola García, doncs, va haver de respondre fent referència a aquests discursos paral·lels i no a la gravetat del dèficit d’inversió, que era el tema del dia.
García Ferreras va posar punt final a la notícia. L’estratègia del presentador sí que va ser curiosa. Molt més que l'obvietat de la coincidència de titulars. Primer va qüestionar les dades i va atribuir-les a la premsa autonòmica i no a unes xifres emeses pel govern espanyol. I després, va introduir el personatge d’Ayuso per deixar la informació en aquell etern debat sense solució. L’inútil estira-i-arronsa entre Catalunya i Madrid d’on ningú en treu l’aigua clara ni se sap qui té raó, com discutir sobre el sexe dels àngels. Així La Sexta s’ho pot mirar des de la superioritat moral de l’equidistància. Ho deixa en un joc buit de declaracions i contradeclaracions entre el ploricó independentista i les andanades d’Ayuso, i de les xifres oficials ningú se’n recorda més.
