El triomf de Lambán

Si un cerca al Google el nom del president d'Aragó, Javier Lambán, trobarà fàcilment un article del digital El Español en què es dona la notícia que té càncer de còlon (febrer de 2021). L'escrit intenta enaltir-lo, fent el panegíric de la seva trajectòria personal i política. Per remarcar el seu caràcter fort, es recorda que va ser futbolista (lateral dret amb el Reial Saragossa, la mateixa posició que un tal Juan Señor, que pel que es veu va ser el que va marcar el darrer gol del 12-1 d'Espanya contra Malta). I, a més, que un tiet seu, Félix Lambán, va ser campió del món de lluita lliure i conegut amb el malnom d'El Estrangulador, perquè resolia els combats recorrent a una violenta maniobra que s'anomenava la corbata invertida. L'article és graciós perquè, al costat d'aquest devessall de testosterona, vol posar en valor la capacitat de consens i la recerca d'equilibri que, segons l'autor, defineixen el líder aragonès. Se l'etiqueta amb orgull com a “jacobí centralista convençut” i se l'entronitza com “el darrer socialista espanyol de debò”, en contraposició, se sobreentén, amb la labilitat de Pedro Sánchez i el sanchisme, venuts al separatisme per mantenir-se al poder mal que sigui entregant Espanya a aquells que la volen desfer (potser els sona aquesta mateixa cançó, amb la lletra girada, interpretada per algunes de les nostres millors figures del cant).

D'un temps ençà Lambán ha aplicat la seva capacitat de generar consensos a la candidatura conjunta de Catalunya i Aragó als Jocs d'Hivern, i ho ha fet amb tant d'entusiasme que al final ha aconseguit ser-ne expulsat pel Comitè Olímpic Espanyol. Ara, el COE intentarà dur endavant una candidatura espanyola que sigui cent per cent catalana (en efecte, això forma part del famós diàleg). Lambán havia fet palesa des del primer moment una incomoditat radical amb el fet d'anar de bracet de la Generalitat en aquest assumpte, i no havia vacil·lat a titllar els polítics catalans de supremacistes pel fet que les proves d'esquí alpí se celebressin a la part catalana dels Pirineus. Supremacistes, nazis: el tipus de vocabulari que es fa servir, no tan sols amb impunitat sinó amb convicció, per referir-se als independentistes catalans. A l'article d'El Español deixen clar que, en un moment de la seva vida, Lambán “va aprendre català” i que “no té cap animadversió contra els catalans [...]. Allò que no tolera són els separatismes que desafien la Constitució”. Com qualsevol home de bé.

I és que, qui pot no estar en contra de qualsevol que desafiï o vulneri la Constitució? El PP, el PSOE mateix i, sobretot, la judicatura (començant pel Tribunal Constitucional, el Suprem i el Consell General del Poder Judicial) es distingeixen pel seu respecte escrupolós a la Constitució. Mentrestant, el triomf de Lambán, malgrat haver perdut una candidatura olímpica (que, tanmateix, previsiblement tampoc guanyarà Catalunya), és haver pogut utilitzar aquesta història per reafirmar-se com el darrer socialista espanyol de debò.