Tinc fills en l'edat de l'adolescència i, per fortuna, soc d'aquells pares que ha aconseguit que se sentin prou a gust a casa per portar-hi els amics, de vegades d'un en un i unes altres en grup, per sopar o per fer una copa abans de sortir.
La qüestió és que tinc l'oportunitat de presenciar les seves converses, les seves preocupacions, les seves bromes i de comprovar quines coses els fan riure. Perquè les noves generacions riuen de coses diferents que les nostres. Hem avançat molt i (tret d'excepcions, és clar) ja no hi ha bromes consistents en burles o vexacions a presents o absents. Des de ben petits, els han mentalitzat que dolent que és el bullying o el racisme o el masclisme, o burlar-se de persones amb problemes físics o amb limitacions psíquiques. Això s'està eliminant i, reconeguem-ho, a la nostra època lamentablement es veia molt.
Ara bé, l'altre dia em vaig adonar que els grups d'amics dels meus fills no s'expliquen acudits. Acudits com aquells que corrien pel col·legi. Hi havia sempre entre els nostres amics el noi o la noia que tenia una gràcia natural explicant-ne. A més, com que se'ls donava bé, tenien una memòria prodigiosa. Recordo algunes nits d'estiu, al poble on passava els mesos de juliol i agost (quines vacances!) de festa escolar, en què sèiem en un porxo o a la terrassa d'un bar i ens posàvem a explicar acudits. La cervesa o la copa hi ajudaven, és clar, i ens partíem de riure.
Avui això està desapareixent. Els joves d'avui riuen dels memes i dels tiktoks o dels stories d'Instagram. Riuen molt, sí. Però, per riure, necessiten tenir el dispositiu mòbil a la mà. La dinàmica és semblant perquè ho reenvien al grup de WhatsApp, el veuen a l'uníson i deixen anar les riallades igual que nosaltres. Són acudits digitals, en pantalla, en forma de vídeo. Gags, més aviat. La funció és la mateixa, socialitzar-se i passar-s'ho bé. Així que no són gaire diferents de nosaltres. Les necessitats humanes de relació han evolucionat ben poc.
Però molts acudits s'estan perdent, es perdran i s'acabaran oblidant. Per fortuna, tenim enregistraments de grans humoristes, com l'Eugenio, el mestre dels mestres. Però els acudits moren amb la tecnologia. No passa res. Segur que al segle XIX també reien de coses que ara desconeixem.
Ja ho diu el refrany: el temps tot ho porta i tot s'ho emporta.
