Una de les qüestions que més inquieten les persones que gestionen professionalment altres persones és aconseguir que adquireixin idees pròpies respecte a l'execució del treball. Com fer les coses, els objectius principals versus els secundaris, les prioritats, quines pràctiques descartar i quines incorporar.
És molt semblant al que succeeix amb qualsevol relació d'autoritat. Per exemple, en l'educació dels fills. Quan són petits i no tenen format el judici del tot, és més fàcil, però quan s'endinsen en l'adolescència i la joventut, i a més viuen sota el sostre dels pares, resulta molt complicada tant la convivència com l'acceptació d'unes prioritats i criteris en el dia a dia: horaris, ordre, higiene, formes…
En realitat, no es diferencia gaire de l'àmbit professional. Al final, parlem de com aconseguir que algú sobre qui tenim una certa autoritat integri i faci seva la nostra manera d'enfocar els assumptes quotidians per afavorir el funcionament diari, professional o domèstic.
Les relacions s'enquisten no per falta d'acord, sinó per divergència en les percepcions. Quan una persona creu alguna cosa i la considera inqüestionable és pel fet que ha anat percebent al llarg del temps suficients indicis que allò és així. Les persones que hem de gestionar altres persones ens obstinem a fer-los veure que no, que les coses són d'una altra forma i que si adopten el nostre criteri funcionaran millor.
Amb freqüència veiem que això no fa més que enrocar les posicions de l'altre, que es mostra tossut i inflexible. El motiu és que una persona no modificarà la seva manera de pensar només perquè compti amb la nostra sol·licitud, amb el nostre testimoni. Tot el que ha viscut fins al moment li demostra el contrari, i no cedirà.
Oblidem que un sistema de creences és fruit d'un sistema de percepcions. Si volem que algú pensi diferent no hem d'actuar sobre les seves creences de manera directa, sinó sobre les seves percepcions. Mostrar amb exemples diaris i amb evidències, per petites i puntuals que siguin, que les coses són diferents de com l'altre les veu. A poc a poc, i a vegades més ràpid del que pensem, aconseguim alinear criteris. Percepcions reiterades en el temps conformen sistemes de creences. I no a l'inrevés.
