Les tres variables que decidiran el desenllaç final

Subdirector“Hem decidit que ja no diem res més. Som a les mans del president”. Aquesta frase d’un alt càrrec reflecteix l’ambient de gravetat amb què es viu al Govern la constatació que ja no hi ha marxa enrere possible. Alea jacta est. El procés sobiranista entra en la fase del tot o res amb la incertesa, per les dues bandes, com a divisa. Ningú sap què passarà en el moment decisiu. És més: el govern espanyol creu que ni tan sols s’hi arribarà perquè molt abans la pressió farà que el bloc independentista, heterogeni i amb una majoria fràgil, implosioni. Si això no passés i s’arribés al setembre, seria una primera victòria psicològica dels independentistes. Tot i això, el desenllaç final dependrà d’una multitud de variables que són impossibles de definir amb exactitud, però aquí en podem assajar algunes.

1. La primera és en quines condicions arriba cadascú al moment decisiu. La principal amenaça per al bloc independentista són les divisions internes i, sobretot, les desercions. Si és capaç d’evitar-les i, a més, suma suports des dels comuns, s’haurà enfortit. Per part del govern espanyol, el PP voldrà tenir el PSOE i C’s al seu costat per si ha de prendre decisions dràstiques. Ara mateix només una victòria de Pedro Sánchez al PSOE podria posar en dubte la unitat d’acció.

2. El segon factor clau serà el context internacional, sobretot econòmic. Una situació de feblesa de l’euro pot tenir efectes contradictoris: o bé pressiona el govern espanyol perquè faci concessions que evitin la fallida, o bé li atorga carta blanca per esclafar la revolta. Un entorn neutre pot tenir també efectes neutres.

3. La tercera variable que històricament s’ha demostrat decisiva és la gestió dels imprevistos. En situacions de crisi un petit detall pot fer decantar la balança cap a un costat o cap a un altre. En aquest sentit, el govern espanyol, que sobre el paper té la paella pel mànec, pot tenir més dificultats per adaptar l’estratègia a un canvi sobrevingut. Els errors més típics dels que es consideren més forts és el de passar-se de frenada o subestimar la capacitat de l’altre.