Tres tensions morals globals

Tres tensions morals globals
i àngel Castiñeira / Raimon Ribera
29/05/2016
4 min

Les aspiracions humanes són imprescindibles: mouen el món. Però la seva formulació no les fa automàticament factibles. El món del desig topa amb el món de la realitat, la qual imposa límits. Cal, certament, un discerniment honest d’aquests límits, i no fer servir mai aquest argument dels límits per defensar dissimuladament interessos inconfessables. Però els límits hi són, i si no es tenen en compte poden acabar malmetent les mateixes aspiracions. Per això el compromís ètic, social i polític no ha de provenir del desig, sinó de la voluntat, una voluntat empesa pel desig però confrontada amb els límits de la realitat i bona coneixedora d’aquests límits. L’aliat del compromès, per a la transformació de la realitat, és la voluntat. A l’altre extrem, l’aliat del babau és el desig, el pensament màgic que pressuposa que -com amb la llàntia d’Aladí- tot el que desitgem s’assolirà de manera immediata.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Valgui aquesta consideració com a introducció a l’Anuari dels valors 2015 (Fundació Carulla-Esade) que ben aviat apareixerà publicat. L’Anuari dels valors d’aquest any enfoca la seva reflexió de fons sobre tres grans temes d’impacte internacional: la crisi humanitària derivada de l’èxode dels refugiats procedents del Pròxim Orient; l’impacte i les conseqüències dels atemptats terroristes provocats per diversos grups vinculats a l’Estat Islàmic, i el conflicte polític i econòmic entre Grècia i la troica formada per la Comissió Europea, l’FMI i el BCE. Aquest conflicte deriva de la crisi del deute sobirà d’aquest país i les condicions del pla de rescat financer imposades per aquesta troica, que col·lisionaven greument amb la mateixa voluntat democràtica dels grecs expressada en un referèndum.

Són tres temàtiques ben diferents i alhora molt significatives des de l’òptica dels valors. La capacitat de comprensió i de solidaritat, el deure d’asil humanitari, d’hospitalitat, i la voluntat d’integració social són posades a prova fins a l’extrem per l’allau de refugiats que han intentat entrar a Europa provinents del Pròxim Orient. Les reticències d’acollida i les temptacions de rebuig, de negar l’asil, de xenofòbia han estat, són i seran fortes. Aquí hi trobem un repte axiològic de primera magnitud.

D’altra banda, la serenitat, la capacitat de resistència, la voluntat d’iniciativa honesta per millorar realment les coses, la prudència a l’hora d’evitar les sobrereaccions interessades i oportunistes són valors que han d’estar en primer pla a l’hora d’enfrontar-nos al fenomen del terrorisme “jihadista”.

Per acabar, la coherència democràtica, el respecte a la voluntat popular i la preeminència del benestar de les persones sobre els interessos economicofinancers són valors posats damunt la taula per les negociacions viscudes el 2015 entre l’estat grec i els organismes internacionals, amb la Unió Europea en un lloc preeminent. ¿Hi ha espai per a la sobirania nacional en un món tan interdependent econòmicament, o els governs i els ciutadans han de donar primacia a les imposicions/condicions dels seus creditors financers mundials?

Hi ha un element en comú en aquestes tres problemàtiques. El que comparteixen és la referència que fèiem als límits de les aspiracions. Els valors són fets reals, operatius, però tenen sempre, consubstancialment, una notable vocació aspiracional, d’horitzó, de guia cap on anar. No tota aspiració és un valor, però tot valor té una dimensió aspiracional. I tota aspiració s’ha d’enfrontar als seus límits. No tot el que desitgem és possible. No tot el que ens agradaria és factible en la seva totalitat i de manera immediata. Cal saber negociar amb la realitat, i això no és senzill, ja que el que ens surt del cor espontàniament és la màxima aspiració, l’ideal, la plenitud. Però negociar amb la realitat tampoc vol dir acceptació passiva, resignació o impotència. Ni limitar-se a la indignació o la resistència. Cal visualitzar bé la distància existent entre el que és ideal i el que és real; cal saber temporalitzar i prioritzar les aspiracions; cal analitzar a fons la mateixa noció, naturalesa i dimensió del límit, i cal discernir bé la diferència entre desig (o apetència circumstancial) i aspiració vital i moral. La tasca valorativa, que contribueix a fer-nos millors, no és una tasca d’il·lusos, sinó de compromesos, de gent conscient de les possibilitats de la realitat, que amb la seva acció aconsegueixen sovint modificar-la o reduir-ne els límits.

L’ Anuari dels valors 2015 es planteja aquests interrogants. ¿Quins són els límits (materials i morals) de la nostra capacitat d’hospitalitat col·lectiva? ¿Quins són els límits entre llibertats i seguretat a l’hora d’afrontar el terrorisme? ¿I quins són els límits de les sobiranies nacionals i de les voluntats democràtiques en un món hiperglobalitzat dirigit pels mercats de capitals i les multinacionals? ¿Qui estableix o imposa els límits (o les retallades) a l’estat del benestar i com?

Aquestes grans problemàtiques no han començat a Catalunya, ni es limiten en la seva resolució al nostre àmbit d’actuació. Però la nostra manera d’estar en el món i de contribuir a la seva millora passa també per acollir entre nosaltres aquells grans debats als quals no podem ser aliens, ni per la nostra condició de catalans i europeus, ni per la nostra -encara que petita- presència mundial. Requereixen noves respostes de naturalesa jurídica i política, però també d’ordre ètic i valoratiu. El qüestionament dels valors de l’hospitalitat, la seguretat o la independència nacional no tenen un ordre d’afectació local, sinó global. Però això no ens impedeix com a catalans articular un intent de resposta pròpia òptima, i alhora ètica i eficaç, que pugui contribuir a la gestió de la seva millora. La llista de grans problemes de naturalesa valorativa que ens ha deixat l’any 2015 és aclaparadora, però la seva comprensió i resolució continua, com sempre, depenent de nosaltres.

stats