Tres tasses de cafè i un ou ferrat
“Consumir dues o tres tasses diàries de cafè pot prevenir el deteriorament cognitiu en persones amb risc cardiovascular”, diu un estudi de la unitat de nutrició humana de la Universitat Rovira i Virgili comandat per Indira Paz-Graniel, Nancy Babio i Jordi Salas-Salvadó. Ho han publicat al European Journal of Nutrition.
Em costa pensar si em va bé o malament la dosi cafeínica diària. ¿Soc una persona amb risc cardiovascular? ¿Si no soc una persona amb risc cardiovascular em va igualment bé o llavors seria millor que no en prengués? ¿Si no soc una persona amb risc cardiovascular tinc, igualment, risc de deteriorament cognitiu? ¿En té tothom? ¿Si en lloc de prendre dues o tres tasses de cafè en prenc quatre o cinc ja no va bé? ¿Va bé si en prenc només una? ¿Si sí que soc una persona amb risc cardiovascular i prenc dues o tres tasses de cafè, però al mateix temps prenc dues o tres copes de vi, una cosa contraresta l’altra? ¿Si prenc dues o tres tasses de cafè però prenc set o vuit copes de vi, ja no? ¿I si quan em prenc les dues o tres tasses de cafè, per exemple per esmorzar, em prenc també un ou ferrat amb cansalada? ¿I si faig una vida molt sana, amb esport, api i taronges, però no prenc cafè sinó que prenc te?
Sempre ens fa il·lusió que un vici que tenim figuri que va bé. El cafè, el vi, el córrer, l’amor... L’únic que mai, mai de la vida, ens han dit que serveixi per a res, ni en petites dosis, és el tabac. Conec una àvia del Priorat que està a punt d’arribar als cent anys. Atribueix la pròpia longevitat a la copeta de vi que es pren per esmorzar. En realitat, també camina uns quants quilòmetres cada dia per anar al tros. Pren cafè, però al migdia ja no. Quan parla del seu marit, que és gran com ella, diu: “És que encara em busca...” Suposo que viure ajuda a viure.
