Tres moments d’un dijous de tardor

1) Era el lloc on hi havia els mossos (i mosses) d’esquadra més grans i forts. I van els 2 carteristes i es posen a treballar precisament allà. Homeee, miri que hi havia llocs. Haurien de jutjar-los, no per carteristes sinó per inútils. I vaig pensar que, salvant les distàncies, era una metàfora del moment. El senyor Gobierno ha convertit en un judici penal el que ell mateix havia dit que no era un referèndum sinó una botifarrada, i en contra del criteri de la Fiscalia, i fent dimitir el fiscal general per no haver-se plegat a les seves ordres... Homeee. Miri que hi havia llocs. La diferència és que ells també són els Mossos.

2) Un veterà i savi periodista de tribunals m’assenyala la façana de l’edifici de l’Audiència i em diu: “Aquest és el despatx de Miguel Ángel Gimeno, president del TSJC”. Els finestrals donen a la zona on hi ha concentrada la gent. Penso en què deu pensar el jutge. ¿Què el pressiona més, uns manifestants o continuar ocupant un càrrec que renovarà o no al desembre a criteri d’algú que potser també el pressiona?

3) Arribo al Palau de la Generalitat. Em trobo una persona amb un càrrec important que em diu: “A 2/4 de 2 tinc hora amb el president. No m’ha anul·lat la cita”. Quan comença la roda de premsa, el president diu: “Acabarem a 2/4 de 2”. I compleix. Signe de normalitat en qui, com comenta la seva dona, “n’ha vist de tots colors i està molt tranquil”.

Ah, per cert, uns quants dels que hi entenen em diuen que creuen que hi haurà judici i que si aquí absolen al president, Madrit (concepte) recorrerà fins a inhabilitar-lo. Ei, però tot molt judicial, res polític.