Tres mesos després

Veïns de Paiporta encenen espelmes tres mesos després de la riuada que es va endur vides i cases.
30/01/2025
3 min
7
Regala aquest article

Aquesta setmana, mentre a l’Ajuntament de València es debatia una moció sobre els comitès de reconstrucció locals, impulsats pels ciutadans afectats per la DANA, el regidor de Grans Projectes i Patrimoni, José Marí Olano del PP, consultava un portal de venda de vins online. Tres mesos després que l’aigua i la negligència arrasés el País Valencià, aquesta imatge del regidor de títol pompós distraient-se de les seves obligacions, representa de manera exemplar el que acostuma a passar després de les grans catàstrofes, quan ja han passat les posades en escena polítiques, les promeses que no es poden complir i les cares de pena estàndards. Sempre amb honroses excepcions, afortunadament. En tres mesos queden milers de cotxes per retirar, molts estudiants encara no han pogut tornar als seus centres, continuen les afectacions en el clavegueram i les ajudes arriben amb la mateixa puntualitat que un Rodalies. La recuperació de les zones afectades és tan lenta com es preveia mentre es llançava fang a la monarquia. Però a un regidor ja li fa mandra el tema i mira quin vi pot comprar per internet. L’empatia no està en venda.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

La DANA ho va arrasar tot ràpidament, les vides i el paisatge. Sabem que per culpa de la incompetència i de construir allà on no s’hauria de construir la desgràcia va ser molt més gran del que havia d’haver estat. L’únic que no es pot controlar són els fenòmens meteorològics. Però tantes vides i tanta mort responen a uns càrrecs incapaços de fer front a la realitat si és que la realitat no té a veure amb els seus propis beneficis. És evident que ningú no es recupera d’un fet tan tràgic en només tres mesos. És evident que ningú no espera que tot estigui solucionat, net i polit, en un període curt de temps. Però sí que s’hauria d’esperar (no s’espera perquè ens hem acostumat a la desídia) que s’hi posi la màxima eficiència i que qui es dedica a la política estigui a l’altura de les circumstàncies.

Quan es demanaven diners per ajudar els afectats per la DANA, les xarxes es van omplir de comentaris que mostraven la desconfiança del destí d’aquells diners. La percepció, justificada, és que anirien a raure a mans “dels mateixos”, és a dir, els que aprofiten qualsevol desgràcia per enriquir-se. Quan es va saber que Mazón havia adjudicat la reconstrucció a una empresa vinculada al cas Gürtel es confirmava el pitjor. Encara que el pitjor ha estat veure com se n’ha sortit un president fatxenda que, per tal de mantenir el seu càrrec, ha negat les evidències i s’ha tret tota la responsabilitat de sobre. Però tot plegat respon al mateix perfil del regidor que compra vi quan es parla dels afectats.

Tres mesos després no s’ha generat la confiança institucional que es necessita però que, com deia, tampoc es preveia. La confiança s’ha perdut del tot. I aquesta és una de les altres grans catàstrofes amb les quals vivim: que es tingui tan poca cura de les institucions que ens organitzen com a ciutadania que la ciutadania només acabi confiant que aquestes institucions les ompliran corruptes o negligents. O totes dues coses. Els grans defensors de la unitat d’Espanya són els mateixos incapaços d’unir-se quan la seva Espanya té una emergència descomunal i aprofiten el fang per emmerdar-ho tot encara més.

Un regidor compra vi durant el ple de l’Ajuntament tres mesos després, un president dinava fins a les sis de la tarda el dia que les tempestes queien sobre el País Valencià i, mentre ells continuen al seu lloc, la resta encara treu fang. Com se n’enfoten i quina poca gràcia que fa.

Natza Farré és periodista
stats