Els tres fronts de Zelenski
Militar. La invasió russa d’Ucraïna està a punt d’entrar en el seu tercer any, sense una sortida a l’horitzó. Convertida en una guerra de trinxeres i alta tecnologia; amb bombardejos massius i centenars de milers de víctimes. Però seguim parlant d’una guerra enquistada. Estàtica. Una guerra eclipsada per altres guerres; per altres agendes polítiques. Mentre els aliats occidentals de Volodímir Zelenski entren en l'impàs legislatiu de les campanyes electorals, Ucraïna, en canvi, haurà d’encarar un any decisiu per al futur immediat del conflicte i per a la seva integritat territorial i política.
El fracàs de la tan anunciada contraofensiva de l’any passat ha obert ferides internes, començant pel mateix lideratge del president Zelenski, que es decidirà en tres fronts diferents. El primer és el militar.
L’informe de l’Eurasia Group sobre els riscos del 2024 dona per fet que Ucraïna “es dividirà de facto aquest any”. La guerra ha arribat a un punt d'inflexió. En el millor dels casos –diuen els experts d’aquest centre fundat pel politòleg nord-americà Ian Bremmer– Rússia mantindrà el control del territori que ara ocupa a la península de Crimea i a les províncies de Donetsk, Lugansk, Zaporíjia i Kherson, al voltant del 18% del territori d'Ucraïna. Però la falta d’ajuda financera i militar, i les dificultats per seguir reclutant soldats per al front, es podria traduir en una derrota ucraïnesa “tan aviat com l'any vinent”.
La guerra de desgast afavoreix la capacitat de resistència russa.
Polític. El segon desafiament està en el lideratge intern. Per primera vegada des de l’inici de la invasió, han començat a sorgir desavinences entre Volodímir Zelenski i el seu comandant en cap, Valeri Zalujni; o entre el president i l’alcalde de Kíiv, Vitali Klitxkó. El president ucraïnès ha confirmat que estudia una renovació a la cúpula de l’exèrcit, inclòs el popular general Zalujni, perquè cal “un nou començament”.
La capacitat de tracció del lideratge de Zelenski es juga tant a Kíiv com a l’exterior. El tercer front està en mans dels seus aliats.
Olha Stefaníxina, vice primera ministra ucraïnesa per a la Integració Europea i Euroatlàntica, admetia, fa setmanes, en un debat amb analistes europees, que hi ha una distància que s’eixampla entre la UE i Ucraïna, i reclamava “persistència” als seus aliats.
Zelenski necessita afermar el suport de Brussel·les. La falta de perspectives al front militar comença a passar factura en la unitat de la UE i no només per la voluntat de Viktor Orbán de desafiar cada decisió a vint-i-set. Ell és la cara més visible d’aquest refredament, però no l’única. El fons comunitari que finançava l’enviament d’armes per a Ucraïna s’ha esgotat i, sense noves contribucions dels estats membres, la maquinària armamentista s’atura. Alemanya lidera els països que volen repensar aquest fons abans de tornar-hi a posar diners i la negociació implicarà –com sempre que cal discutir de diners i de regulacions financeres a la UE– un endarreriment.
Diplomàtic. L’enquistament del front militar obliga a moure la via política. L’organització internacional per la resolució de conflictes, Crisis Group, demana en una anàlisi que acaba de publicar que la Unió Europea i els estats membres facin un millor control de les seves expectatives, i que ajudin Ucraïna a gestionar les seves. “Per molt ben armada que estigui Ucraïna –diu l’anàlisi–, és poc probable que recuperi tot el seu territori per la força” i, per tant, les negociacions segueixen sent el final més probable.
Tornen les veus que demanen una via diplomàtica per aturar la guerra. El president francès, Emmanuel Macron, parlava, al desembre, d’oferir a Ucraïna el “suport necessari” per poder negociar en millors condicions. La UE ha de començar a plantejar escenaris possibles. L’impàs militar sobre el terreny, l’esclat de la guerra al Pròxim Orient, i els calendaris electorals a Europa i els Estats Units afebleixen l’agenda internacional de Zelenski i alimenten veus crítiques des de l’interior.