Trencar-li les cames a Kheira Hamraoui

Llegeixo a l'ARA que la futbolista del PSG Kheira Hamraoui ha patit un atac que va “organitzar” la seva companya d’equip Aminata Diallo. Va llogar dos esbirros perquè la colpegessin, poca broma, amb una barra de ferro quan tornava a casa, després d’un sopar. Va acabar ingressada a l’hospital, amb lesions a les mans i les cames. La policia ha detingut la perla i esperem que ben aviat la víctima es recuperi de les seqüeles físiques i suposo que psíquiques i, sense por, torni al futbol.

Si els fets haguessin passat aquí, cosa perfectament possible, perquè la Hamraoui era jugadora del Barça, el cas ho tindria tot per sortir al Crims. La violència la pot exercir tothom, una dona contra una altra, també. El mòbil és laboral, motivat per l’enveja, i crida l’atenció que la Diallo devia remarcar, en la reunió esbírrica, que volia lesions a les extremitats, sobretot a les extremitats. Allò que en diem “trencar les cames”. Suposo que els esbirros tenen catàlegs de preus segons les peticions. Violació? Mort? Només ensurt? Ferides lleus? Ferides greus però no irreversibles? ¿Ferides en un lloc clau per al desenvolupament laboral? ¿Descomptes si les lesions són a una dona o a un menor?

Fer una cosa com aquesta demana un caràcter curiós. D’entrada, vol dir que has de saber-te moure per trobar els executors. Donar veus, suposo. I vol dir que la ràbia et corroeix fins al punt que vulguis fer mal a algú, ni que sigui a través d’uns tercers, cosa que a la majoria de nosaltres ens resulta incomprensible. I, sobretot, vol dir que no has vist mai el programa que dèiem del Carles Porta. Si l’has vist ja saps que, en qüestions tan sòrdides com aquesta, t’acaben enxampant a tu i als esbirros, perquè, no ens enganyem, ni tu ets Marie Curie ni els esbirros són Einstein.