Des que TVE va anunciar que les campanades de Cap d'Any les faria David Broncano amb Lalachus, la col·laboradora de La Revuelta, la humorista ha patit un greu assetjament a les xarxes. Un exèrcit de brètols ha considerat oportú subratllar que la presentadora està grassa, com si això fos incompatible amb donar la benvinguda al 2025. Tot i que aquest és un defecte històric de la televisió en general, el cas de Lalachus ens recorda com les campanades han imposat un imaginari sexista i cosificador sobre les dones. La mateixa televisió pública ha contribuït clarament a reforçar aquesta tirania amb presentadores com Ane Igartiburu, Ana Obregón o Raffaella Carrà. L’única excepció que va trencar una mica amb els estereotips va ser l’elecció de Carmen Sevilla quan ja era una dona madura, incorporant-la a la festa buscant l’humor edatista. La gràcia estava a veure com s’equivocava la senyora que trencava l’estereotip de la jove sexi. L’any passat mateix, a TVE, al costat de Ramon García, de 63 anys, hi van col·locar la cantant Ana Mena de 26. Hi van afegir la futbolista Jennifer Hermoso, de 34, aprofitant l’efecte Rubiales. El súmmum de la sexualització l’ha liderat Antena 3 amb l’impacte Pedroche utilitzant la seva nuesa com a reclam. Amb estratègies esperpèntiques, Atresmedia ha fracassat dissimulant una aposta clarament masclista servint-se de lemes solidaris i propaganda de fals feminisme. Venen el cos de Pedroche com un tros de carn que es desembolica abans del primer gra de raïm. Tot i algunes propostes històriques molt saludables i reeixides que trencaven el tòpic, TV3 no s’ha deslliurat de caure en els patrons més hegemònics. En els últims anys ha escollit una influencer com Laura Escanes per acomiadar l’any. Una creadora de continguts famosa per vendre la seva imatge i promocionar un rol femení que s’ajusta als estereotips més frívols i superficials. Encara que TV3 s’hagi esforçat molt a convertir-la en presentadora, les xarxes socials d’Escanes fomenten la pressió estètica sobre les dones.
Els homes que han presentat les campanades no estan sotmesos a la mateixa dictadura. En un recorregut ràpid i a l’engròs per la història de la Puerta del Sol, ni Joaquín Prat pare, al cel sigui, ni Martes y Trece, ni Cruz y Raya, ni Ramón Garcia o Alberto Chicote, no s’ajusten als cànons més estrictes de la que es considera la bellesa masculina. La prova és el xef de Pesadilla en la cocina, a qui, al costat de Pedroche, no se li ha qüestionat mai el pes per anunciar el canvi d’any.
Lalachus ha agraït amb humor la preocupació de la gent per la seva salut i ha reivindicat que ningú li esguerraria la il·lusió de la proposta.
Hem de tenir present que el sexisme desaforat de les campanades es va consolidar amb l’aparició de les cadenes privades i que aquestes emissions caduques i carrinclones són herència del patriarcat televisiu més caspós i masclista. El que han de fer les televisions –sobretot les públiques– és no reproduir-lo.
