Carta a l'alcaldessa de Tremp: 'Massa morts, massa silenci'

Benvolguda alcaldessa, soc de Taradell, que si fa o no fa té els mateixos habitants que Tremp i, tot i així, no m'acabo d'imaginar l'impacte que significa per a un poble que, de cop, morin 59 persones en una residència geriàtrica. Però com que és al Pirineu i són gent gran, mirem cap a una altra banda i fem com si no hagués passat.

Un grup de metges feia públic aquesta setmana un comunicat per alertar de la situació crítica que travessem. Per entendre la magnitud de les xifres de morts que provoca el covid-19, a Espanya deien que és com si cada dia s'estavellés un Boeing 747 i no hi hagués ni un supervivent. Intentem fer el mateix exercici amb el que ha passat a la residència geriàtrica Jaume Fiella. Sumant les víctimes dels trenta atemptats d'ETA a Catalunya, hi van morir 56 persones. A Tremp, 59 en un sol edifici. Un país com Islàndia, on viuen 360.000 persones, ha registrat un total de 28 defuncions durant la pandèmia. A Tremp, més del doble que a Islàndia. I en un sol mes.

Abans del coronavirus, a Tremp –com a Taradell– solia morir una persona cada setmana. A vegades, dues. Els dols individuals, en un poble, es transformen en comunitaris, perquè qui més qui menys es coneix i els morts acaben sent una mica de tots. Cinquanta-nou defuncions per un brot de covid-19 en una residència és una pèrdua per a les famílies, però també per a la memòria col·lectiva de la capital del Pallars Jussà. Se'n va d'una revolada una generació que va néixer amb la guerra i que ha mort al llit d'una residència o en alguns casos –pocs– en el d'un hospital.

Tremp és al Pirineu, lluny dels centres de decisió política i de la majoria de radars periodístics. Si això hagués passat a Barcelona, aquests dies no hauríem parlat de res més. La consellera de Salut no hauria esperat que hi hagués 55 morts per desplaçar-s'hi. És que ni l'oposició n'ha fet sang. Sembla com si el Pirineu i la gent gran no servissin ni com a munició política. “I si fossin nens els morts?”, es preguntava l'altre dia Neus Tomàs a Eldiario.es. Un escàndol hauria sigut. Amb nens o amb adults, tant és. Amb gent gran, no. Perquè ja els hem tret la condició de persones, començant per la manera com ens hi referim. Deixen de ser homes o dones i parlem d'avis i àvies, padrins i padrines, com si ja només tinguessin dret a existir per a uns hipotètics nets que potser no han tingut mai. O sí. Però no els pot definir un càrrec familiar, sinó una condició humana. La mateixa que els neguem.

P.D. És que són molts morts, i en molt poc temps, i en un únic edifici. El patronat de la residència que gestiona el bisbat d'Urgell diu que ho han fet tot bé. La Generalitat, també. A Barcelona la pressió per assumir responsabilitats hauria sigut irresistible. Esperem que a Tremp no s'imposi el silenci i es pugui aclarir i explicar què ha passat.