Treballem per fer un sol estiu
Torna l’estiu, tornen els casals, les colònies i els centenars d’activitats de lleure educatiu que cada any mobilitzen milers d’infants i joves arreu de Catalunya. Aquest estiu, però, serà sensiblement diferent dels anteriors per dos factors radicalment oposats: d’una banda, serà el primer estiu pròpiament postpandèmia, sense restriccions ni limitacions que dificultin el gaudi i la interrelació d'infants i joves; però al mateix temps serà un dels estius més desiguals en molts anys.
L’acumulació de crisis (la derivada de la pandèmia que moltes famílies encara no han superat, l’increment continuat dels preus de l’energia, la inflació generada per la guerra d’Ucraïna que ha encarit de manera desproporcionada els productes bàsics del cistell de la compra...) ha provocat un còctel inquietant que ha agreujat la vulnerabilitat d’aquelles famílies que ja tenien dificultats, ampliant les capes de població en situació de pobresa.
Les dades que tenim des de l’inici de la pandèmia mostren l’afebliment de l’escut social i l’augment de les dificultats econòmiques de moltes famílies. Les xifres del darrer any mostren que la situació de vulnerabilitat no ha fet més que créixer. Segons l’anàlisi de les condicions socioeconòmiques de les famílies que sol·liciten beques per a les activitats de lleure a l’estiu a la Fundació Pere Tarrés, el 70% de les que opten a ajuts per a casals o colònies han vist com augmentaven les seves dificultats econòmiques l'últim any, i un 78% se situen per sota del llindar de pobresa, una xifra dos punts més alta que l’any anterior.
Aquestes famílies, la majoria monomarentals, pateixen enormes dificultats per tenir un habitatge en condicions, per mantenir-hi una temperatura confortable, com ha passat en les recents onades de calor, i en alguns casos més extrems per alimentar els seus fills i filles amb tres àpats saludables al dia. Per a moltes d’aquestes famílies, fer colònies a l’estiu pot suposar un luxe inabastable quan no es tenen cobertes les necessitats més bàsiques. Amb tot, les activitats de lleure educatiu a l’estiu no són un luxe sinó una necessitat.
Aquest és el mur que les entitats promotores de l’educació en el lleure hem d'intentar trencar. El lleure ha de ser i és un espai inclusiu i si el condicionem al factor econòmic acabarà afavorint la desigualtat. Tot nen i nena, independentment del seu nivell socioeconòmic, ha de poder gaudir de les experiències educatives, enriquidores i gratificants que es generen en els casals i les colònies.
Els infants de les famílies esmentades viuen durant l’any situacions d’estrès i angoixa que cap nen o nena hauria d’experimentar, i les activitats de lleure a l’estiu els poden suposar un temps alliberador. Però, a més, nombroses investigacions determinen que el lleure contribueix al desenvolupament de competències personals i professionals clau que milloren l’ocupabilitat i poden reduir les desigualtats socials. L’elaboració conjunta del pressupost d’un campament d’estiu contribueix a desenvolupar la capacitat analítica. La participació en assemblees permet expressar idees de manera ordenada i clara i millorar la comunicació en públic. La realització d’activitats en centres d’esplai o activitats extraescolars que impliquen compartir i negociar ajuden a entendre i respectar la manera de ser dels altres i a desenvolupar el pensament crític.
És a dir, els aprenentatges generats en les activitats de lleure educatiu, a més d’ajudar els infants i joves a créixer com a persones, també faciliten el seu desenvolupament escolar i la seva futura inserció laboral. Així doncs, l’educació en el lleure s’evidencia com un agent educatiu clau que contribueix a trencar el cercle de la pobresa infantil i a prevenir l’exclusió social. Com a societat no podem tolerar que precisament els infants i joves en situació de vulnerabilitat quedin exclosos d’aquesta oportunitat educativa que els fa adquirir competències. Excloure'ls de l’educació en el lleure suposa obrir una esquerda encara més gran entre els que es poden permetre pagar les activitats d’estiu i els que no.
Tenim, doncs, la gran responsabilitat d’impedir que es creïn dos estius diferents en funció del nivell socioeconòmic de cada família: l’estiu dels que podran gaudir del lleure, creixeran en valors i adquiriran noves habilitats educatives i professionals. I l’estiu dels que, si no hi posem remei, perdran l’oportunitat d’adquirir noves competències acadèmiques i emocionals. Treballem per fer un sol estiu. Contribuïm a trencar el cercle viciós de la pobresa i les desigualtats.